dimecres, 30 de maig de 2012

La pantalla és el mirall de la humanitat?



L'altre dia per casualitat vaig anar a parar a una exposició del CCCB de Barcelona que es diu Pantalla Global (http://pantallaglobal.cccb.org/exposicio). Va ser una més que agradable passejada per una exposició que fa de mirall, a través de múltiples pantalles dividides en diferents stands, als grans encerts, però també desastres, de la humanitat.



L'exposició està distribuida en blocs: publicitat, història, seguretat, esports... En cada un d'aquest blocs, amb un sistema diferent de transmisió visual, ens ensenyen que ha estat per nosaltres aquest apartat, i com ens ha arribat a través del llenguatge visual.

No deixa de ser un bon exercici de reflexió mirar-nos des de fora una estoneta. Deixa els problemes a l'entrada, agafa una mica de sentit de l'humor, esperit crític, diversió, remeneu-ho en fred, i deixa que la presentació de l'exposició faci la resta.

I tranquil, que el món, continuarà sent com vulguis que sigui, i sinó sempre podràs dir que és culpa dels altres.

Salut i força bytes!


dimarts, 29 de maig de 2012

Els suecs també riuen

És temps de recomanacions, i aquí en va una. L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra de Jonas Jonasson. Magnífic llibre ple de rialles a cada pàgina, un excel·lent exercici narratiu de sàtira política i social del segle XX.

La història delirant es capitanejada per un avi de cent anys anomenat Allan Karlsson que es fuga de la residència just abans de ser el protagonista del seu aniversari. En la fugida es topa amb mafiosos que el volen matar, per recuperar cinquanta milions de corones de res, un lladregot impulsiu, un venedor de frankfurts, una pèl-roja i una elefanta. 

Paral·lelament a la fugida, sent perseguit pels mafiosos i per la polícia, a través de continuus flashbacks, anem coneixent la història de l'Allan, i les seves topades amb personatges tan il·lustres com Churchill, Truman, Franco, Mao Zedong, Stalin, etc. És en aquests moments on l'escriptor suec ens ofereix el seu exquisit i corrosiu sentit de l'humor.

Un magnífic mirall que reflecteix l'estupidesa de la condició humana, el poder de l'alcohol per fer amics i la força de la dinamita. No us podeu perdre la història genial de Bali, i el final inquietant.

Qui no en va tenir prou amb Wilt de Tom Sharpe, i li va agradar la història de Delicioso suicidio en grupo d'Arto Paasilinna no pot deixar de posseir, encara que sigui de manera alegal, aquest fantàstic llibre, que li restarà unes hores de son, però l'omplirà d'alegria vital.

I jo que em pensava que els suecs només tenien sentit de l'humor després de buidar una ampolla d'akuavit...

Image Detail

dimecres, 23 de maig de 2012

Plaers en solitud

Tot d'un plegat vaig veure, a través dels barrots del balcó, com una veïna és col·locava la nova gandula, s'apropava un tamboret, l'omplia de revistes, dipositava alguna cosa per veure, i s'endinsava en el món de la lectura.


 
No vaig gosar veure què llegia per no perdre la bellesa del moment. Sol, mirant el pati cobert de roba estesa, i joguines per la canalla, vaig poder compartir aquest agradable plaer solitari que és la lectura, la solitud buscada, el silenci. Són moments necessaris per a les persones que vivim en ciutats on abunda el soroll, les presses i els turistes.

Al cap d'unes hores vam obrir una ampolla de vi, era l'hora de dinar. Un vi especial. L´únic vi negre que es veu fred, entre 8 i 10 graus, fruit de la maceració carbònica en la qual ha estat sotmès. Una excel·lent opció pels dies de calor que no et ve de gust un de blanc.

Aquest procés de fermentació es produeix amb el raïm sencer, que es va fermentant en companyia del propi most. És una tècnica francesa que fa disminuir els tanins, donant al vi una textura més fresca, afruitada i, sobretot, menys amarga.



L'inconvenient d'aquests vins és que no aguanten el pas del temps, com tots els plaers, aquest també és efímer.

Després d'aquests dos plaers, la vida continua sent dura, però una mica més agradable al paladar intel·lectual i gustatiu. Bon appétit!



divendres, 18 de maig de 2012

Una de contes i una de braves!

Aquí teniu la recomanació literària d'allò més sucosa: Tretze tristos tràngols d'Albert Sánchez Piñol. Un recull de relats amb un comú denominador, la presència d'un fet paranormal o anormal.

No obstant, el fet que més sorprén del recull de relats és la reacció dels anomenats humans davant d'aquests fets. Un divertimento que a vegades deixa un regust amarg a la gola de la moral. Menció especial mereixen els contes segon, (Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana), segon, (La nau dels bojos), i l'onzé (Mai no compris xurros en diumenge).

Una cosa sí que és ben certa, no hi ha res més estrany que mirar-nos en front d'un mirall que només digui veritats, i aquest és un bon exemple per riure'ns de nosaltres mateixos, tot i que, a vegades ens acabi costant empassar-nos la saliva de nou.


Image Detail

    dijous, 17 de maig de 2012

    Un tribut fet amb pinzells

    Hi ha vegades que l'atzar et fa conèixer persones molt interessants. Aprofitar aquestes coincidències és un dels meus últims grans propòsits de la meva vida. Us vull parlar d'una d'elles. Ell és en David Rovirola, nascut a Girona, va decidir anar un any a viure a Berlin, amb el propòsit de fer un dibuix al dia. Aquesta fugida artística va ser d'allò més enriquidora, i la ciutat i la gent d'allà el van fascinar. Tant que hi ha tornat enguany.

    La seva obra és un tribut a molts pintors de diferents segles: Velázquez, Picasso, Van Gogh, El Greco, Ribera..., però més enllà d'això és un homenatge a la vida quotidiana, a la bellesa que ens envolta sense voler, sense ni tan sols buscar-la. Un panorama de petits plaers amagats en una mal entesa harmonia diària. D'altres en volen dir rutina, fastiguejats per anar per la vida amb els ulls tancats. El David ho converteix en un món fantàstic i una mica inquietant. És realment un goig veure els seus quadres.

    Actualment una part de la seva obra està exposada a la Galeria El Mall (c/La Lluna, 5), al Raval de Barcelona. Una recomanació ben especial pels sentits. I per fer un petit tastet us deixo un video. Aguditzeu les papiles gustatives que això és caviar...




    dissabte, 12 de maig de 2012

    Pecats actuals

    Abú Nuwàs (762 - 813 d.c.) Bagdad. Fragment d'un dels seus poemes:
    A mi em pregunta: vols anar a la Meca?
    Li responc: sí, però només quan els plaers
    de Bagdad hagin desaparegut.
    Com faré el pelegrinatge
    si vaig
    de casa de l'alcavota a la taverna?

    Com ha canviat el panorama tu...

    dijous, 10 de maig de 2012

    Plaers imaginaris

    Avui escarxofat al sofà he confeccionat una llista de cinc plaers imaginaris:

    1. Ser ocell per cagar-me en la closca dels banquers i polítics de Barcelona.

    2. Tenir el poder de repetir els dies que no t'han aportat res.

    3. Poder tirar-me pets inolors i insonors.

    4. Un avisador en la nevera que s'activi quan només quedin dues cerveses.

    5. Poder perseguir la família real amb una escopeta de boles de goma.

    No sé perquè, però després d'imaginar-me'ls m'he sentit més alliberat, encara que no sé de què...