dijous, 3 d’octubre del 2013

Quan la bogeria es converteix en ciència.



Les casualitats m'encanten, segurament perquè, en el fons, no crec que ho siguin, sinó que són fets dictats, suggerits per certes forces que s'escapen del nostre enteniment. Pot ser que estigui equivocat, segurament, però fa gràcia creure-ho així. L'altre dia sortint d'una reunió de feina em vaig topar amb el cartell de la pel·lícula noruega Kon-Tiki, que narra les aventures oceàniques d'un personatge molt peculiar, en Thor Heyerdahl. Fins aquí correcte, una pel·lícula més, però no, per què, us preguntareu. Doncs perquè porto mesos llegint coses del gran Thor Heyerdahl, i documentant-me per un treball que em demanarà moltes hores, però que l'estic gaudint enormement. No obstant, això no és el més important. El que volia destacar són les magnífiques "casualitats" que ens ofereix la vida.

I aquí estic amb ganes de parlar-vos d'aquest home i d'aquest film meravellós. La pel·lícula va més enllà de ser una història extraordinària, ben narrada, i autèntica, comunicant uns valors que poden arribar a ser contradictoris, però d'una sinceritat envejable. Podríem parlar de l'amistat, de la passió per la ciència, de l'addicció al coneixement, de la bogeria, del lideratge, de l'amor, del respecte a la natura, de l'ambició professional, de la por, de l'egoisme, etc. Perquè aquesta història és tan abassegadora, tan monstruosament romàntica que dóna per molt.

Però de què va? Perdoneu, m'he enrotllat com una persiana. Va sobre el viatge de 8000 kms a través de l'oceà pacífic, de Xile fins a la Polinèsia, concretament a Raroia, amb una balsa feta amb materials utilitzats per les tribus precolombines, inques, per tal de demostrar la influència d'aquesta part de Sud-Amèrica respecte a aquest arxipèlag. Dit d'una altra manera, Heyerdahl mantenia la teoria que els primers habitants de la Polinèsia venien de l'Imperi Inca, i no pas d'Àsia i d'Oceania com tothom creia aleshores. Per tal de demostrar-ho sostenia que per les civilitzacions antigues els oceans eren com carreteres, i no pas obstacles per la comunicació. Aprofitant la corrent existent triga 101 dies a arribar al seu destí, acompanyat per cinc tripulants més, sense cap ajuda exterior, i sense saber nadar!!!!

Thor Heyerdahl va ser el que col·loquialment podem dir que un il·luminat. Nascut el 1914 a Larvik, Noruega, va ser biòleg, explorador, aventurer, arqueòleg i antropòleg, en l'època que el talent humà no estava tan compartimentat com en l'actualitat. La seva obsessió malaltissa va ser demostrar que els marsi oceans eren, en temps remots, vies de comunicació. I això no només ho va demostrar amb la Kon-Tiki (el nom de l'embarcació utilitzada en el 1947), sinó també amb d'altres com la Ra I i II (relació egipcis-americans), o la Tigris (cultura de la Vall de L'Indo-Mesopotàmia). No us podeu perdre els llibres Aku-Aku. El secreto de la isla de Pascua o Fatu-Hiva. Back to nature, dos sucosos exemplars d'aventures i coneixements històrics sense límits.




Pels més apassionats per a aquest personatge poden agafar un avió i plantar-se al Museu Kon-Tiki d'Oslo, molt a prop d'un altre boig explorador noruec, Amundsen i el seu famós Fram (Bygdoy, Oslo, els dos museus estan un davant de l'altre, i el triangle s'acaba amb un altre museu dedicat als víkings). Encara avui, no sé què té aquest país per haver donat la millor fornada de bojos exploradors del món de principis del segle XX.

Només em resta desitjar-vos bon viatge, que guardeu la por en un calaix, i que obriu els ulls al món misteriós que en rodeja i que amaga un infinitat de misteris, perquè només així podreu desxifrau-ne un. Bona sort!