dimarts, 21 de maig del 2013

Siguem acadèmics o no serem





No sé si és afició o esport, el que sí sé és que no enforteix els bíceps. Es tracta de pescar articles. Es pot fer a través d'internet, diaris, revistes, llibres, etc., sol o en companyia, a través de la tableta, o en una biblioteca pública, o prenent el sol a la platja. És un acte meravellós, ple de sorpreses inimaginables.

Fou així quan vaig descobrir la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, inaugurada l'any 1775 i situada en l'edifici de la Llotja, al Passeig d'Isabell II núm. I, 2n pis. Nascuda com Escuela Gratuita de Diseño va passar en tres anys a ensenyar pintura, escultura i arquitectura, convertint-se en la Escuela de Nobles Artes. Agafo la bici i em planto en cinc minuts davant de les seves portes. Un cop a dins em rep una dona de cabells curts, grisos i gruixuts, que em diu que puc entrar a totes les portes que vegi, i que quan marxi haig de deixar la voluntat en una caixeta de metall, perquè l'entrada és gratuïta (molt català això de pagar i després dir-ho gratuït...).


L'interior és formidable, ple fins al sostre d'art, en un horror vacui que està present a totes les estances de l'Acadèmia. Trobem una sala de concerts, on tots els dimarts de 20:15 a 21:15 organitzen un concert de música clàssica (preu 15 euros, anticipada 12), uns despatxos amb mobles de fusta macissa, un bust de Puig i Cadafalch que governa una taula com si fos la proa d'un vaixell víking, escultures del lladre d'art Frederic Marès (el millor pirata de la història de Catalunya), Ribalta, Viladomat, Rigalt, Madrazo, Fortuny, etc. També es pot visitar la biblioteca on trobareu les responsables de catalogar el munt d'informació i art que es troba en caixes de cartró plenes de tresors. Una visita que val molt la pena per la bellesa magnètica que atesora, i per la nul·la presència de curiosos. Cal esmentar que només està oberta de dilluns a divendres de 10 a 14 hores.

Per finalitzar la visita vull recordar que estan organitzant una taula permanent de pensament i debat, i la següent sessió és el 29 de maig a les 19 hores, sota el tema: Els nous dominis de l'art. Tenen com a convidats el Carles Duarte i el Sergio Vila-San Juan. L'entrada és lliure.

No sé si us passa el mateix, però a mi l'art em produeix gana, per tant decideixo anar a fer un mos ràpid a Can Paixano, un autèntic bar de menjar bo, ràpid i a peu dret (c/de la Reina Cristina , 7; a tres minuts a peu de l'Acadèmia). Els entrepans, de mil fòrmules, van d'1,5 euros als 4 euros, i tamé estan presents les tapes, i les llaunes de conserva, sempre regat amb cava, com mana la tradició del local. Tasto un de bacallà amb roquefort, i foie amb formatge, i el resultat és harmoniós pels sorolls del meu estòmac. S'ha de felicitar als propietaris del local que mai han volgut apujar els preus, sabent que ho podrien fer sobradament, per la quantitat ingent de persones que diàriament el trepitgen. 

El problema que se'm presenta és governar la bici amb la panxa plena, i les copetes de cava. Ben mirat la cultura sempre és de més fàcil pair amb la panxa plena, no trobeu?

dissabte, 4 de maig del 2013

Estimulem-nos fins a morir!

Ha arribat el dia d'un autoregal, sense cap motiu aparent per celebrar, més enllà del continuar viu, i més o menys fidel a un mateix. Com fer-ho diferent? Un estímul per cada un dels nostres cinc sentits, i tot en el mateix dia, fins a explotar de plaer!


Començarem per l'olfacte, i anirem a caçar olors de matí. Agafem la bici, o anant a peu, ens arribem a la platja, ens demanem un cafè o un te per emportar, i ens assentem davant del mar, per inflar els narius i contaminar-los de la salabror de la mar. Inflem els pulmons, i naveguem per la imaginació conquerint horitzons de sirenes, vaixells enfonsats, i pescant somnis a bord d'un navili pirata.

Seguim per la vista, i decidim dirigir-nos a veure una exposició de fotografia. N'hi per triar i remenar, però nosaltres escollim la del Chema Madoz a la Pedrera, perquè el blanc i negre no passa mai de moda, i per fer un homenatge a les contradiccions de la vida.

És hora de dinar, i anirem a casa a cuinar-nos alguna cosa bona. És el moment de gaudir del gust, i de pas retre un homenatge al gran Montalbán. Ens farem un ajoarriero, però aquest cop amb rap i no bacallà, acompanyat per una ampolla de Cigonyes de Peralada (100% macabeu). L'ajoarriero és molt fàcil de fer, es bull patates, dos ous, s'afegeix all, si es vol tomàquet, prèviament sofregit, oli, pebre vermell, sal, i una mica de llimona. Es tritura tot, la textura la decidiu vosaltres, i s'afegeix al rap que ha estat al foc viu durant dos minuts per banda. Deu minutets més tard, a foc lent, ja estarà per menjar. Si voleu podeu afegir-hi una mica de pebre negre al peix, i julivert picat.

Ja estem gairebé al final de l'autoregal. Ens queda l'oïda i el tacte. Doncs som-hi!. Per estimular l'oïda res millor que la música, i res millor que el talent i la joventut unides en un disc fantàstic, breu i intens, com és Elephants never forget de The Free Fall Band.

I quan el cos ens demani el súmum de l'excitació agafem el bloc de paper artesà que tenim guardat, destapem la ploma, acariciem la primera pàgina i escrivirem mil i una experiències noves d'estimulació corporal, o rememorem les viscudes, o en les inventem, o les imaginarem al revés, o...

Sempre és un bon dia per fer-nos aquest obsequi, no calen excuses, ni justificacions, només ganes de sentir-nos vius, de veure que més enllà del nostre món quotidià existeix un bol ple de noves sensacions i que tan sols hem d'allargar la mà per conquerir-ne un. Qui es pot ressistir a aquest panorama?