tag:blogger.com,1999:blog-85423658005622699972024-03-06T05:26:32.998+01:00EL QUE EM ROTAPasseig cultural pels plaers carnals de l'art.Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.comBlogger34125tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-27695136667997033952014-11-30T12:27:00.000+01:002014-11-30T12:27:12.802+01:00El misticisme de l'erotisme<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-P1o8INrrdzI/UnihbezRklI/AAAAAAAAAUk/X_Ffc5QIPPQ/s200/image.jpg" width="141" /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Els records venen
sense trucar a la porta, a vegades melancòlicament, en d’altres ocasions per
sacsejar l’enteniment o per reviure passions oblidades. Aquest record s’emmarcaria
en el tercer grup.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Estàvem a Madrid,
finals de gener, mirant què fer quan vam
veure que s’organitzava uns esmorzars en galeries d’art. Entrada gratuïta. Com
bons catalans vam veure que era una condició fantàstica per aprofitar-ho i així
estalviar a la butxaca un àpat, però no fou possible, perquè començaven a les
onze del matí, massa tard per estómacs matiners. Igualment ho vam fer per amor
a l’art.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’oferta era àmplia,
una dotzena de galeries, i vam començar pel carrer San Lorenzo número 15:
Dionís Bennassar. El mateix nom indicava què ens depararia el futur. Vam entrar
i ja no vam sortir. A dins la combinació va ser impactant, pintura eròtica de
Juan Vallejo sota el mecenatge del monjos del Monasterio Cistercense de San
Pedro de Cardeña (Burgos), que a més a més aportaven els seus vins i xocolates
per fer un maridatge. Què més es pot demanar per encetar el dia? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Resulta que aquest
monestir és l’únic en tot l’Estat Espanyol que continua fent vi (ho sento, el
de Poblet ha caigut en mans de Codorniu, que descansi en pau), i és la bodega
més antiga que segueix funcionant, data del s.XI, encara que només fa 40 anys
que la van rescabalar de l’oblit. Què fan uns monjos de clausura fent de
mecenes d’un artista que pinta quadres eròtics? Segons ells tot és més senzill,
l’erotisme és el misticisme que ens porta a Déu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img src="http://www.juanvallejo.com/img/cupula11bis.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Murals de la volta de l'escalinata imperial del monestir fets per Juan Vallejo</td></tr>
</tbody></table>
<br /><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I què dir del vi?
Doncs una meravella en les seves tres variants: Valdevegón, Sorus i Caradigna. Seleccionades
les gran anyades aquests vins són una delícia de potència i sabor, i
acompanyats de tres tipus de xocolates ja no us dic res més... Els hi van
proposar entrar a la denominació d’origen pertinent, però ells van respondre
que no calia, que ja provaven el vi cada dia, concretament mig litre per barba.
Han delegat tot l’aspecte comercial a una companyia que els hi mou
internacionalment els productes i ells es dediquen a orar i provar. Beneïts siguin!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"></span><br /><span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Una gran
experiència matinera, on un cop més es demostra que el camí més curt a l’art
parteix de l’estómac. Caldrà fer una visita a aquests monjos, perquè t’expliquin
a cau d’orella els secrets del misticisme, això sí a cops de copa si pot ser.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-39263043371877861082014-09-20T11:24:00.001+02:002014-09-20T11:24:30.476+02:00Molts quilograms de sàtira sense guarnició.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="320" src="http://estaticos.elmundo.es/elmundo/imagenes/2013/01/16/comunicacion/1358363893_extras_ladillos_1_0.jpg" width="212" /></div>
<br />
No puc, ni vull, reprimir l'impuls insà d'escriure aquestes línies tot just acabat el llibre <u>Memorias líquidas</u> d'Enric González (no confondre amb els llibres líquids de Zygmunt Bauman), tot un encert de la gent de la revista digital Jot Down (molt recomanable també), que narra les peripècies periodístiques de l'autor durant més de trenta anys de professió.<br />
<br />
El llibre dispara, mossega, fins i tot pot escandalitzar a més d'un, sobretot per com s'explica que es va narrar la guerra d'Irak, o les connivències entre la publicació de la investigació del cas de Banca Catalana i la futura direcció de <u>La Razón</u>.<br />
<br />
L'escrit és molt més que això, és un homenatge a l'ofici de periodista, a la passió per escriure, a l'emotiva història, potser necrològica, del gran diari <u>El País</u>, a les ganes de viure, si pot ser bé, a l'honestedat, a la fidelitat dels amics, al respecte professional.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
No tenir pèls a la llengua no vol dir ser forçosament maleducat, ni barroer o avorrit. Aquestes memòries són un vici, divertidíssimes i porten a una reflexió posterior, no només periodística, sinó vital, sobre qui som i què volem. </div>
<br />
Més que un atac d'ego, despullar-se de tal manera suposa un acte de valentia, de mirar-se a un mateix i reconèixer-se tant en els defectes com en les virtuts, i això costa, és una fita on molts no hi arribaran per més anys que facin, per més espelmes que acumulin en els respectius pastissos d'aniversari.<br />
<br />
Podria ser que estigui imbuït per l'amor literari que sento pel seu pare, Francisco González Ledesma, que em faci escriure aquestes línies, sinó més aviat una enveja sobre com escriure d'una manera profunda, amena i divertida.<br />
<br />
L'Enric suposa una barreja entre vividor, culte, inquiet i aventurer digne d'admirar, que es riu de tot sempre partint d'un mateix, que venera allò autèntic de la vida i detesta la mediocritat i l'ostentació del poder.<br />
<br />
<img height="200" src="http://www.tanyible.com/wp-content/uploads/2014/01/memorias-liquidas2.jpg" width="146" /><br />
<br />
Vaja una bona dosis per superar el tedi vital, i afrontar la resta del dia amb un somriure fabricat per records. Si algú no l'he convençut suficient no passa res, pot agafar qualsevol de les <i>Historias </i>escrites per aquest home des de Nova York, Roma o Londres i assaborir-les com cal.<br />
<br />
Fet i fet un llibre és per gaudir-lo, i si no, doncs es tanca i a fer punyetes. Ara estic pensant en obrir un de la Liudmila Ulítskaia, però abans faré una escapadeta a la platja, per aprofitar aquest estiu que no vol morir, sense abans fer-nos patir més del compte. Salut!<br />
<br /></div>
Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-47907475426671434362014-08-28T14:31:00.001+02:002014-08-28T14:31:20.916+02:00Crack, armes i baleadas<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
<img height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioFBIBkcy4iGqsIzA2ggf_zbkk3YZwyO66mgKn_VxfQA2D8ePlc3h_VkNuexakKRS8AtcDr7qakZGcWEHtE58Z3_M4MVz8gT8NNFAOHe1k5JtO0oxfoBfU_zeRFwIXg3nQlCZvIvMpx83H/s320/Cayos.jpg" width="320" /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">Honduras sí, perquè
no… Té la segona barrera coral·lina més gran del món, la segona muntanya més
alta de centreamèrica, una descomunal biosfera, ruïnes maies, illes
paradísiaques, estil de vida econòmic, poc turisme… I això de la violència i de
la corrupció no será per tant, vaja com a tot arreu…</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ai,
ai, ai, per primera vegada els titulars tenien raó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">San Pedro de Sula és la ciutat més sanguinària del
planeta, amb més morts per armes de foc del món, i això es respira només
trepitjar la capital industrial del país. La tensió és latent quan el sol
comença a ser devorat per la nit, i durant el dia sembla que s’hagi pagat els
excessos nerviosos de la nit anterior.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Només agafar un taxi qualsevol, el seu conductor es
queixa en la segona frase que diu, la primera ha estat per preguntar-te a on
vols anar, de la corrupció del país, de la violència, de com estan matant de
gana als seus habitants, de la manca de turisme... Vaja un paisatge desolador,
ple de ressentiment, decepció i frustració. Què es pot esperar d’un país que
una pedra de crack o un polsim de cocaïna és més barat que una lliure de
pollastre (aprox. ½ kg)? “Aquí la juventud se droga para no pasar hambre” em
diu un altre taxista a La Ceiba. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Tot va canviar arran del cop d’estat del 2009, el
projecte de país es va ensorrar irremeiablement, i ara esperen que una potència
estrangera vingui a rescatar-los, tal i com afirma la Natividad del Museo de
Historia y Antropologia de San Pedro. Seran els xinesos? Els americans? Els
hindús? Probablement ningú, però ells mantenen aquesta il·lusió, perquè el
virus de la cobdícia està tan instaurat en les institucions que des de dins
poca cosa es pot fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<img src="http://www.honduras.com/parquepicobonito/images/PN%20Pico%20Bonito.jpg" /> <img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh88tOE_BM6Wn9Gm87tenbx-XX6uwl1YRUAMucviV0QTJ-eaxBJMvehQXSRKlZqddW52F_HPIFrOZnwFj10e3qomQnzkCe9xOwinACE81niLTIA05Ewa30vd7uwxOXjD5tCUnC_mTD0qOg/s200/Paisaje.jpg" style="text-align: left;" width="150" /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">No obstant, el país dóna molt més de si. La seva
gent és d’una humilitat i cordialitat extrema, rica en peix i carn, una fauna i
flora envejable que li dóna mil voltes a la veïna Costa Rica, la de la pura
vida, que hauria de canviar el seu eslògan per <i>Pura Guita! </i>per ser més apropiat. Si em permeteu recomanacions us
deixaré unes quantes, del tipus de llocs que no cal perdre’s:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Les ruïnes maies de Copán i el seu museu
d’escultura. També val la pena els seus voltants, com la reserva d’aus de
Macaw. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;"> - </span></span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Menjar baleadas sempre que es pugui i
del que sigui, són boníssimes i molt econòmiques (tortillas de blat de moro amb
frijoles, alvocat, carn o peix o verdures, ou...).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El restaurant Arrecifes de la Ceiba i
provar el King Crab. Una bestialitat! El plat és per a dues persones,
independentment del que digui el cambrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Les seves illes des d’Utila fins a Cayos
Cochinos i el seu fons marí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pico Bonito i el seu entorn ple de rius,
manglars, la reserva de colibrís...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">-<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La visió dels manitís en la Moskitia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<img height="228" src="http://blogs.houstonpress.com/eating/hondurasmaya.JPG" width="320" /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El viatge va donar per a més, però potser la vostra
paciència alhora de llegir no tant. Per tant, millor acabar amb un regust
incomplert que no amb la sacietat coberta. Us deixo amb una de les frases
matineres de Berto, un dels dive master d’Utila, “Bienvenidos un día más al
paraíso”. D’això es tracta a la vida, de fer paradisíac allò que t’envolta, si
més no, com a mínim, d’intentar-ho. Salut!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-1335929065615218942014-06-19T10:13:00.000+02:002014-06-19T10:13:57.059+02:00Rara avis! <br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="320" src="http://www.librosyliteratura.es/wp-content/uploads/2013/08/libros-malditos-malditos-libros.jpg" width="201" /></div>
<br />
Una au desconeguda i estranya va niar l'any passat a les llibreries: <u>Malditos libros, libros malditos</u> del basc Juan Carlos Díez Jayo obtenint molt bona acollida entre els lletraferits, i no és per a menys. Aquest llibre és un anecdotari literari deliciós de tots els temps on figuren històries difícilment creïbles, ben documentades, i exposades amb un humor senzillament genial.<br />
<br />
Què hi trobarem? Una mica de tot, però més que res farem una revisió pel cantó fosc de la literatura. El llibre comença exposant la moda d'enquadernar volums amb pell humana, parla de bibliòfils assassins, la història d'un llibre jutjat i condemnat a la foguera com si fos una persona, lladres de llibres, còdexs sense desxifrar, genis incompresos, estafadors literaris, esbojarrats col·lecionistes, missatges escrits a les naus espacials per comunicar-se amb els habitants d'altres planetes i èpoques, poetes enterrats amb la seva obra sense publicar, dels aficionats a Satán, de l'origen dels mormons, dels microllibres...<br />
<br />
Quan obres el llibre de Juan Carlos descobreixes que el món de la literatura és molt més que fulles lligades o encolades amb símbols negres, sinó que allò que tenim a les mans és només una petita fulla penjada d'un arbre immens que busca la llum, però que també adora la fosca.<br />
<br />
<img height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR7_zerhsqxAWLe2AEpwOuWlKopGdQUrZcCmz_bNazXxDTWP7GfSI8iHoKAnjntTiH3nXcQyluIWPMLAdMwiMf4-Fv3AaVIywq6I7kNKnHFpG8Qb_qrjfNGQKSkXrce7u1Hhauctg_VMg/s320/detalle+de+san+dominico+y+los+albigenses.png" width="320" /><br />
<br />
Com sempre també trobem la relació entre llibres i religió amb l'esmentat origen dels mormons, però també explicant la història del llibre vivent dels sikhs, l'evangeli apòcrif de Tomàs, o la versió secreta del de Sant Marc. És envejable la capacitat de l'autor de sostreure informació amagada del món literari i humà, com la divertida història del falsificador d'obres de Shakespeare, motivada per l'acceptació del seu pare.<br />
<br />
Podeu pensar que aquesta lectura només es queda en la superfície de l'essència literària, que és un mer encenall, o una giragonsa artística... Us equivoqueu. No sé com, però les històries queden unificades per un fil invisible, un nexe estrany que ens xucla i no ens deixa fins que passem l'última pàgina, absorts en un món paral·lel fascinant i misteriós. La màgia de les lletres està plasmada amb tendresa, perquè mai la bogeria està allunyada de la genialitat, de la mirada diferent cap al món que a un l'envolta i, a vegades, l'atrapa.<br />
<br />
La passió costa de frenar, encega, nega el raciocini i emmudeix les negatives. Això molt bé ho sabeu els que un cop a dins d'una llibreria no podeu deixar d'acariciar els llibres que descansen en les lleixes, i sortir-ne amb un sota el braç. Els que formeu part d'aquest món m'entendreu, els altres, tristament, no. La civilització no seria res sense l'escriptura, i l'escriptura no existiria sense la passió d'homes i dones que van donar la seva vida per ser llegits, per compartir allò que els xiuxiuejava la nit. Benvinguts al costat fosc de les lletres, la porta està oberta, descalceu-vos abans d'entrar...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="320" src="http://www.republica.com.uy/wp-content/uploads/2014/06/576518_382214801871501_1167986146_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;">Llibre enquadernat amb pell humana. En una època es <br />va posar de moda que la portada portés el mugró d'una dona.<br /><br /><br /></td></tr>
</tbody></table>
Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-35107068466686960322014-04-27T12:23:00.000+02:002014-04-27T12:23:25.162+02:00Antwerpen: la ciutat prodigiSobre Bèlgica es poden dir moltes coses, que només és Bruges i poca cosa més, que molt bé la xocolata i la cervesa, però que no justifica unes vacances, que són molt freds, que només hi ha musclos per menjar, etc. Tots aquests tòpics queden derrotats, convertits en ruïnes, davant de la visita de la desconeguda i alhora fascinant ciutat d'Antwerpen.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNdg-pREZbMzGOkjqukbFZuk38uHESiytLCjM4tEcGQRgMXG8lJ9ZRAWyReQokvAQQoB3U3LdF8J9iKWKqP2fXPPUwHitE2XU6kMUBJa76c_qrkNXrY3FbXd6HQNHqsNCnrhjk-EmqttXQ/s1600/DSCN5668.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNdg-pREZbMzGOkjqukbFZuk38uHESiytLCjM4tEcGQRgMXG8lJ9ZRAWyReQokvAQQoB3U3LdF8J9iKWKqP2fXPPUwHitE2XU6kMUBJa76c_qrkNXrY3FbXd6HQNHqsNCnrhjk-EmqttXQ/s1600/DSCN5668.JPG" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
I ara us preguntareu què podeu esperar d'aquesta ciutat... Doncs un munt de sorpreses i emocions. Té carrers secrets, que s'entren per portals de cases (uns cinc), un casc antic monumental, un bar ple de verges pintades i escultòriques, dues botigues enormes de còmics belgues i estrangers, un barri homosexual amb els millors bars, un barri vermell el doble de gran que el d'Amsterdam, molts graffitis d'una qualitat altíssima, un museu d'art amb unes vistes panoràmiques de 360º, dos túnels que travessen el riu i que ofereixen parcs per passejar, canals, muntanyes de cervesa, mercats a l'aire lliure (recomanació enorme respecte els regals frikis i les ostres), i un barri sencer d'art noveau, o sigui, modernista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijLT1nbR7Lh0SUAOO6s_SIKDEd_aNeq8krXDFphis1C2TAR4z8VAQt8GEPGVZ-PeiYNgbLsmHaQtEp1cpsIk_EA4V3vuwIfrrgvXNZlsRmbM4kLZkO0l4AI7ETJ6tQcotqsMHZZWF9UwAo/s1600/DSCN5812.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijLT1nbR7Lh0SUAOO6s_SIKDEd_aNeq8krXDFphis1C2TAR4z8VAQt8GEPGVZ-PeiYNgbLsmHaQtEp1cpsIk_EA4V3vuwIfrrgvXNZlsRmbM4kLZkO0l4AI7ETJ6tQcotqsMHZZWF9UwAo/s1600/DSCN5812.JPG" height="200" width="150" /></a></div>
<br />
Si amb això no en teniu prou, també puc afegir un dels zoo, el segon, més antic d'Europa, el segon port més gran després del de Rotterdam, autèntics bars de mariners, un restaurant on pel preu d'un plat pots menjar les costelles de vaca que vulguis (uns 17 euros), un restaurant on pots menjar un kg de peix pel mateix preu (el peix el tries tu i te'l fan a la planxa, fresquíssim), i unes delícies de xocolata que superen qualsevol intent de la imaginació mediterrània.<br />
<br />
Antwerpen és això i més, un barri xinès amb la seva enorme porta, una gent desacomplexada que pot anar a prendre cafè amb faldilla curta, mitges transparents i talons daurats i ser un home elegant, on pots comprar un vaixell a preu de saldo i convertir-lo en bar on organitzes concursos d'artistes per decorar-lo, el converteixes en una part en hort urbà, i estableixes obres d'art en la grua de descarrega.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOSWBJc9N2J8hlv-R4Q9AWQcMnr58wRoh_IpnO48-lEfzvuxc4dorVbJFBNrtquxMGDBVAYbN0_M9lB529iDmFasXliP_K_ser4vKiDAA2czVtByX_BmORlDDc6hrU-vKdqy4l02JbmRBY/s1600/DSCN5685.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOSWBJc9N2J8hlv-R4Q9AWQcMnr58wRoh_IpnO48-lEfzvuxc4dorVbJFBNrtquxMGDBVAYbN0_M9lB529iDmFasXliP_K_ser4vKiDAA2czVtByX_BmORlDDc6hrU-vKdqy4l02JbmRBY/s1600/DSCN5685.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
I sobretot, és una ciutat que està arribant al seu punt àlgid, conquerida per la joventut, on tot és possible quan surt el sol, oberta a l'originalitat i molt, però molt boja. Una autèntica perla desconeguda al mig d'una trista Europa, que ha fugit dels esquemes més trencadors per situar-se en un ambient carca i conservador. Antwerpen és aire fresc, una ciutat descarada, que no té complexos, ni límits, un autèntic gaudi per la gent afamada de plaers carnals i culturals. Apa, ja ho he dit, ara ja no us podeu queixar que no us vaig avisar. Bona queixalada!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji_pO63OWYWqsVRz5y7buxliz8MZ5v9CrHiv40b6PorHIjyPAsWt5KkKY5AVYxJ8WNRGGdQu3Xmj_qcKYkQiwujxzii23QQ0cyzjBJOxZDd8QnvNSYA8MorTTcyJyFOXbhXspfEwZjHTX_/s1600/DSCN5669.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji_pO63OWYWqsVRz5y7buxliz8MZ5v9CrHiv40b6PorHIjyPAsWt5KkKY5AVYxJ8WNRGGdQu3Xmj_qcKYkQiwujxzii23QQ0cyzjBJOxZDd8QnvNSYA8MorTTcyJyFOXbhXspfEwZjHTX_/s1600/DSCN5669.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-60424029866762241922014-02-23T12:23:00.005+01:002014-02-27T23:30:14.009+01:00Roma i el Vaticà un matrimoni de conveniència <br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img src="http://www.xelu.net/imatges/fotos/16/vatica_roma_01.jpg" height="212" width="320" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El Vaticà ens atrau, sigui pel misticisme, per les numeroses conspiracions difoses, més irreals que reals, per la lluita pel poder, per la història peculiar d'aquesta ciutat-estat creada entre Mussolini i Pio XI en el pacte de Letrán del 1929. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És per aquesta raó, entre d'altres, que vaig anar a escoltar la xerrada sobre aquest a la Bcnegra (setmana de novel·la negra a Barcelona), i on vaig escoltar per primera vegada a l'Enric González. Em va cridar l'atenció el que va dir, però sobretot com ho va dir, i és per això que vaig decidir, en un atac d'impetuositat, recórrer les biblioteques per poder llegir el seu llibre <u>Historias de Roma</u> (editorial RBA). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un llibre que utilitza la frase de Sciascia "Italia es un país sin verdad", com a bandera-eslògan, que no és una guia turística, ni una crònica de corresponsal, ni un dietari, però sí tot alhora, sumat a un cant al cinema, al bon menjar i a l'amistat, no pot decebre de cap de les maneres: "En Ghezzi hay de todo, desde cálices hasta calzoncillos. Y no pasaría de largo sin comprar, al menos, unos calcetines rojos de cardenal. Los más viciosos, o los que deseen una auténtica experiencia cardenalicia, pueden comprar también un liguero rojo como el que suelen utilitzar los príncipes de la iglesia cuando visten de gala". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img src="http://www.forumperlamemoria.org/local/cache-vignettes/L350xH263/Vaticano_450_339-939b1.jpg" height="240" width="320" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I encara més si està escrit amb una ironia matisada, un gran talent d'observador i una tolerància delicada cap a tot allò que a un l'envolta, sense abandonar la rotunditat de certes realitats poc subjectives: "Uno de ellos, una mujer llamada Adriana Faranda, ya no es ni idealista, ni imbécil, ni cruel: lo aseguro, he tenido el placer de conocerla. Cuando salió de la cárcel vendió todas sus propiedades, un pisito heredado y poco más, y distribuyó el dinero obtenido entre familiares de las víctimas de las Brigadas Rojas".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha moments que llegint el llibre de l'Enric la meva memòria s'ha anat a fragments de pel·lícules de Sorrentino, concretament dues <i>Il divo</i> i <i>La grande bellezza, </i>i d'altres moments a la meva estada fa anys a la ciutat eterna, gràcies de nou. També m'ha despertat les ganes de conèixer l'obra de l'actor Alberto Sordi i del director de cinema <span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Mario Monicelli, i comprovar personalment si el cafè de la Cafeteria <i>San Eustachio</i> és realment el millor de Roma, i perquè no d'Itàlia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 18px;">És un goig enorme llegir llibres com aquest, directes, entretinguts, documentadíssims, intel·ligents i breus. Sí breus, perquè tot això està dins de cent vint-i-tres pàgines. Tot un luxe pels mandrosos, o pels exigents que pensen els llibres que els queden per llegir mentre ho estan fent. I com no sé com acomiadar-me d'aquest article i de vosaltres he decidit deixar-ho en mans del Sr. González que en sap més que un servidor: "Una cosa, la verdad, sin la cual Roma lleva muchos siglos viviendo bastante bien. Por decirlo a la manera romana, <i>in bellezza".</i> Per què a qui l'interessa la veritat i la capacitat d'abstracció quan estàs rodejat de tanta bellesa?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span><i> </i></div>
Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-62457989046541419172014-01-31T20:41:00.002+01:002014-01-31T20:41:40.579+01:00Els germans Barbaroja no van ser els únics!<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="213" src="http://josetorregrosa.files.wordpress.com/2009/06/batalla-naval.jpg" width="320" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
En els temps que corren un pot arribar a pensar, i pensa, que els temps dels pirates continuen vigents, fins i tot, massa vigents. I potser per aquest motiu, o per interacció amb el nen que encara conserva a dins decideix anar a buscar un llibre que en parli. És aleshores quan es topa amb el magnífic <u>Piratas y corsarios. De la antigüedad a los inicios del mundo contemporáneo</u> de l'historiador madrileny José Hernández, i en gaudeix abastament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A dins d'aquest llibre de butxaca de menys de tres-centes pàgines hi ha informació per donar i vendre, per obrir els ulls de bat a bat, per somriure en determinats moments (l'explosió d'un vaixell amb tres-centes cinquanta persones per una bala perduda durant una borratxera celebrant el botí conquerit), per esglaiar-se, i per dotar de veracitat certes imatges infantils (com per exemple saber quin pirata va ser el primer en ser conegut com a "pota de fusta").</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La història de pirates, corsaris, filibusters i bucaners és tan antiga com la navegació, sobretot les dues primeres (per fi he après a diferenciar-los), enormement cruel, aventurera i salvatge. L'autor parteix del primer pirata conegut, el grec Polícrates de Samos, passant pels corsaris berberescos Barbaroja (van ser tres, el més poderós va ser Jeireddín), fins arribar-nos al mar Carib i passejar entre Francis Drake, Henry Morgan o Anne Bonney y Mary Read (sí, també hi va haver dones, consultar <u>Mujeres piratas</u> d'en Germán Vázquez), submergint-nos en la illa Tortuga, Jamaica, La Española (Santo Domingo) i contemplar aterridores batalles i saqueigs diversos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Si mirem més cap a casa nostra ens trobaríem amb l'edat
daurada de la pirateria catalana dins del Regne d'Aragó amb en Roger de Flor i
els almogàvers com a punt àlgid, conegut per les seves espectaculars victòries
davant dels turcs. Van saquejar i devastar tota la costa de l'Àsia Menor, el
mar de Màrmara, Tràcia, Macedònia i Grècia, enfonsant vaixells bizantins i
turcs, col·lapsant el comerç genovès i venecià i imposant l'horror en tot
l'Imperi cristià de l'Orient (ampliar informació amb Mariners, pirates i
corsaris catalans a l'època medieval d'Anna Unali).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Quan després de sadollar-nos de tresors, explosions i sang
un tanca el llibre se n'adona que la imatge que tenia dels pirates ha canviat.
Llavors dialoga amb el nen que porta a dins i aquest li diu que molt bé, tens
raó, la història diu que tal i pasqual, però jo prefereixo els pirates amb
lloro a l'espatlla, pegat a l'ull, damisel·la apurada i tirà a la vista. Perquè
l'ombra d'Errol Flynn és molt llarga, i la fantasia molt poderosa. I ho
acceptes, ja que com a mínim prefereix la visió romàntica dels pirates a
aquests canalles contemporanis plens d'accions, especulacions internacionals i
corbates al coll. Potser la criatura que roman dins teu sap més coses de les
que tu pots realment assumir. Salut i barrils de rom per a tothom!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="320" src="http://www.top10de.com/wp-content/uploads/2013/04/Jeiredd%C3%ADn-Barbarroja.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="239" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jeireddín Barbaroja</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br /><div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-6277861923114673242013-12-06T12:24:00.000+01:002013-12-06T12:24:56.281+01:00Viatge en el temps, sense la T-10.<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="320" src="http://www.okonlife.com/pics/images/writer.jpg" width="212" /></div>
<br />
Fa poc mentre em preparava la presentació d'un poemari d'un bon amic em va caure a les mans, a través de la biblioteca més propera, un altre poemari de deu segles d'antiguitat. Es tracta de l'astrònom, filòsof, matemàtic i poeta persa Omar Khayam, i el seu recull de poemes <u>Els <<Robayat>></u>, de l'editorial Quaderns Crema, traducció magnífica de Ramon Gaja.<br />
<br />
La vida d'Omar Khayam és d'aquelles que un cop llegides un té una sensació de vertigen i de profunda admiració. Nascut a Nixabur, en el nord-est de l'actual Iran, en el 1048, va destacar en el camp de la ciència, la pedagogia, i la literatura. Com a home de ciència va confeccionar el calendari més precís fet fins aleshores, va avançar en 750 anys el que Descartes després va corroborar en el camp de l'àlgebra respecte les equacions de tercer grau, va ensenyar medicina, música, i és conegut arreu del món pels seus cèlebres <i>Robayat.</i><br />
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
Un robaí (robayat en plural) és una estrofa genuïnament persa formada per quatre versos, on rimen el primer, el segon, i el quart, tot i que de vegades també rimen tots quatre. L'Omar a través de la seva poesia ens incita al gaudi de l'instant, ens aconsella buscar la felicitat, ens prevé dels misteris de la vida, condensant un oceà de saviesa a través de l'humor i del vi:<br />
<br />
82 Ningú sap els secrets que hi ha en la mort futura;<br />
ningú pot donar un pas fora de la natura.<br />
Observo els aprenents i els homes de cultura:<br />
cadascun dels humans coneix sols l'amargura.<br />
<br />
83 No siguis tan avar i viu content.<br />
Talla amb el món, amb allò bo i dolent.<br />
Agafa vi i el rínxol de l'amada,<br />
que el temps de vida et passarà rabent.<br />
<br />
<br />
L'obra literària del més gran poeta persa ha influït a escriptors tan distants com Shakespeare, Borges, Edward Fitzgerald, Maalouf o Wilde. Els 178 poemes que conté el llibre no tenen malbaratament, i estan prenyats de bellesa i misteri. A més a més, l'edició és bilingüe i un pot admirar la sumptuositat dels seus caracters. Khayam va morir als vuitanta-tres anys, un 4 de desembre del 1131.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="200" src="http://www.w-volk.de/museum/khayam01.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="133" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tomba d'Omar Khayam a Nixabur</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Aquest gran home em fa pensar en un altre, més proper tant en el temps i en l'espai, el Jorge Wagensberg, i el seu llibre <u>Más arboles que ramas. 1116 aforismos para navegar por la realidad.</u> No obstant, aquest faré que vosaltres el descobriu, perquè "las contradicciones son luces rojas cuyo parpadeo señala las grietas por donde está a punto de crecer el conocimiento". Bona aventura!Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-85648204790450178742013-10-03T20:57:00.000+02:002013-10-03T20:57:46.841+02:00Quan la bogeria es converteix en ciència.<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="200" src="http://pics.filmaffinity.com/Kon_Tiki-500497112-large.jpg" width="140" /></div>
<br />
Les casualitats m'encanten, segurament perquè, en el fons, no crec que ho siguin, sinó que són fets dictats, suggerits per certes forces que s'escapen del nostre enteniment. Pot ser que estigui equivocat, segurament, però fa gràcia creure-ho així. L'altre dia sortint d'una reunió de feina em vaig topar amb el cartell de la pel·lícula noruega <u>Kon-Tiki</u>, que narra les aventures oceàniques d'un personatge molt peculiar, en Thor Heyerdahl. Fins aquí correcte, una pel·lícula més, però no, per què, us preguntareu. Doncs perquè porto mesos llegint coses del gran Thor Heyerdahl, i documentant-me per un treball que em demanarà moltes hores, però que l'estic gaudint enormement. No obstant, això no és el més important. El que volia destacar són les magnífiques "casualitats" que ens ofereix la vida.<br />
<br />
I aquí estic amb ganes de parlar-vos d'aquest home i d'aquest film meravellós. La pel·lícula va més enllà de ser una història extraordinària, ben narrada, i autèntica, comunicant uns valors que poden arribar a ser contradictoris, però d'una sinceritat envejable. Podríem parlar de l'amistat, de la passió per la ciència, de l'addicció al coneixement, de la bogeria, del lideratge, de l'amor, del respecte a la natura, de l'ambició professional, de la por, de l'egoisme, etc. Perquè aquesta història és tan abassegadora, tan monstruosament romàntica que dóna per molt.<br />
<br />
Però de què va? Perdoneu, m'he enrotllat com una persiana. Va sobre el viatge de 8000 kms a través de l'oceà pacífic, de Xile fins a la Polinèsia, concretament a Raroia, amb una balsa feta amb materials utilitzats per les tribus precolombines, inques, per tal de demostrar la influència d'aquesta part de Sud-Amèrica respecte a aquest arxipèlag. Dit d'una altra manera, Heyerdahl mantenia la teoria que els primers habitants de la Polinèsia venien de l'Imperi Inca, i no pas d'Àsia i d'Oceania com tothom creia aleshores. Per tal de demostrar-ho sostenia que per les civilitzacions antigues els oceans eren com carreteres, i no pas obstacles per la comunicació. Aprofitant la corrent existent triga 101 dies a arribar al seu destí, acompanyat per cinc tripulants més, sense cap ajuda exterior, i sense saber nadar!!!!<br />
<br />
Thor Heyerdahl va ser el que col·loquialment podem dir que un il·luminat. Nascut el 1914 a Larvik, Noruega, va ser biòleg, explorador, aventurer, arqueòleg i antropòleg, en l'època que el talent humà no estava tan compartimentat com en l'actualitat. La seva obsessió malaltissa va ser demostrar que els marsi oceans eren, en temps remots, vies de comunicació. I això no només ho va demostrar amb la Kon-Tiki (el nom de l'embarcació utilitzada en el 1947), sinó també amb d'altres com la <i>Ra I i II</i> (relació egipcis-americans), o la <i>Tigris </i>(cultura de la Vall de L'Indo-Mesopotàmia). No us podeu perdre els llibres <u>Aku-Aku. El secreto de la isla de Pascua</u><i> o </i><u>Fatu-Hiva. Back to nature</u>, dos sucosos exemplars d'aventures i coneixements històrics sense límits.<br />
<br />
<img height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPpX1LB-oDD8_V08PasAj8f6BKGM59e1LwJXsZS9vwi2WYvtmD3GsbThf5tTDJ9XFd_GavlooYtZfDuYWARvUB6KFs_1S1CRyOREkrW6pSekxg8pf0S9cSsx-PzszfUxnX_Q49y1R5OO0/s320/Thor-Heyerdahl.jpg" width="320" /><br />
<br />
<br />
Pels més apassionats per a aquest personatge poden agafar un avió i plantar-se al Museu Kon-Tiki d'Oslo, molt a prop d'un altre boig explorador noruec, Amundsen i el seu famós <i>Fram </i>(<i>Bygdoy, Oslo, </i>els dos museus estan un davant de l'altre, i el triangle s'acaba amb un altre museu dedicat als víkings). Encara avui, no sé què té aquest país per haver donat la millor fornada de bojos exploradors del món de principis del segle XX.<br />
<br />
Només em resta desitjar-vos bon viatge, que guardeu la por en un calaix, i que obriu els ulls al món misteriós que en rodeja i que amaga un infinitat de misteris, perquè només així podreu desxifrau-ne un. Bona sort!Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-77125775677781205462013-08-30T20:01:00.000+02:002013-08-30T20:01:29.156+02:00El xaman i jo. L'illa d'Olkhon, Sibèria. Era el 4 d'agost, i veníem de més de sis hores de trajecte terrestre i marítim. La sorra és feia massa feixuga pels peus, i el sol començava a marcar-nos la pell. Vam arribar a l'indret on s'estava realitzant el Festival Internacional de Xamanisme, estàvem a les afores del poble d'Huzhir, a l'illa d'Olkhon, en ple llac Baikal, a uns 9500 kms de casa.<br />
<br />
La celebració feia hores que havia començat, i en quedaven poques per acabar-se. L'escenari quadricular, de dimensions similars a un petit camp de futbol, estava rodejat per un parell de centenars de persones. Els homes separats de les dones, i els xamans separats de la resta. Dues enormes olles fumejaven dins de forats excavats a la terra. En un dels extrems una sèrie de taules ocupades pels ajudants dels xamans, mentre que en un altre vèrtex, dins de tendes, residia tota la indumentària utilitzada per aquests.<br />
<br />
La reunió era per netejar els nostres esperits a través del foc, fum, aigua, i terra. Primer de tot calia tocar les arrels beneïdes dels bedolls, després escriure en un paper un nom, un mal o una preocupació que seria llegida i incinerada, més tard fer les donacions (vodka, llet, dolços, galetes...) als esperits al costat de la foguera, espassar-te les cendres pescades al vol, i per últim rebre sobre la pell el fum purificador de les olles. En l'últim moment, si no participaves en l'acte, havies d'apartar la mirada per no ser el nou receptor dels mals esperits sortints. Tot acompanyat del soroll incessant de desenes de timbals, els càntics ancentrals de sonoritat gutural enfocats cap a les Roques Xamàniques (dues enormes pedres punxagudes que descansen sobre el llac), un dels llocs més importants d'Àsia pel xamanisme.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjn2REtQjqPaUxnvC-LwuDuMb9o-W44-boJiymHK7VO9CmoQKXW0rcbWjqMWm3G_eZpRdUzs0yikckxjWCUSbcYhWU9iKPDN3whX3KSPqZ38sj80myK5Z5jz_Mqz1pkFLO1tepkp-p3mS1/s1600/IMG_0792.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjn2REtQjqPaUxnvC-LwuDuMb9o-W44-boJiymHK7VO9CmoQKXW0rcbWjqMWm3G_eZpRdUzs0yikckxjWCUSbcYhWU9iKPDN3whX3KSPqZ38sj80myK5Z5jz_Mqz1pkFLO1tepkp-p3mS1/s200/IMG_0792.JPG" width="133" /></a></div>
Un cop finalitzat l'acte, ens acostem cap a un d'ells per tal de poder parlar una estona. Tenim sort a la primera. S'assenta sobre un banc, jo davant d'ell al terra. Ens mira intensament, divertit, sembla que ens conegui des de fa temps. Inicio les preguntes amb un gens dissimulat entusiasme. Gràcies a la magnífica traducció de la Lisa podem parlar llargament. El temps s'atura, i ell parla sense cap intenció de voler-lo aturar.<br />
<br />
Els xamans neixen sempre amb una senyal, no sempre la mare coneix que n'engendrarà un. Aquesta està present en el cos, pot ser a la pell en forma de taca, cicatriu, protuberància, etc. Aleshores en diferents moments de la vida de la persona "Ells", els esperits, s'hi comuniquem, no amb paraules, només amb imatges, similars a fotogrames que es mouen com imatges mentals. El nostre xaman explica que ell no ho volia ser. Va tenir la seva primera visita als dos anys, i repetidament fins els 27 anys, que, sent comunista i membre organitzador del Komsomol, va donar-ser per vençut i acceptà el seu destí. Afegeix que si la persona es nega a ser-ho "Ells", assenyala amb els ulls al cel, el poden fer parar boig, o portar-lo a la mort, i després triar una altra persona. Hi ha tres tipus de xamans: els blancs, els negres i els darjans. Els primers són capaços de curar, tenen el coneixement de l'inici de la vida humana i de les coses; els segons són els que es comuniquen amb els esperits; i els últims són els creatius, els que creen a través de les mans, amb qualsevol material, com per exemple el ferro.<br />
<br />
Ells és un xaman negre. Quan li preguntem què sent quan rep la informació condensada en imatges per part dels esperits ens diu que res. Ell és un simple transmissor de la informació, un canal. Si la persona que ha vingut a consultar ho fa amb males intencions, els esperits li faciliten informació equivocada, i quan marxa se'n riuen d'ella, amb l'estupefacció del xaman.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYU0Ryo6-EMhYQYnl7-EmIGaZPNMixou_Kibg4gEeVGiZfok7DKdQ8Se0ghPFQBuOHW1mNZlj9PZWToshMRPr7IANwhdouhoIsRq2jUMJiofVxvRTMkDn48bwgSFpliHQLsSbwelMCN1gy/s1600/IMG_0970.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYU0Ryo6-EMhYQYnl7-EmIGaZPNMixou_Kibg4gEeVGiZfok7DKdQ8Se0ghPFQBuOHW1mNZlj9PZWToshMRPr7IANwhdouhoIsRq2jUMJiofVxvRTMkDn48bwgSFpliHQLsSbwelMCN1gy/s200/IMG_0970.JPG" width="133" /></a></div>
De cop deixa enlaire l'explicació i em demana que li ensenyi les mans. Em mira i parla sobre mi, de la meva futura descendència. Un cop ha acabat li agraeixo l'atenció rebuda i ens acomiadem amb una forta abraçada. Deixem darrera les restes de la foguera, els quatre estendards voleiant, i la sensació que tot allò no ha estat real, només un acte de pura màgia, un camí d'anada a un món massa llunyà. I els esperits ens porten cap a menjar alguna cosa, que la gana no perdona a ningú.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-24836565685761343972013-07-07T13:54:00.004+02:002013-07-07T14:02:27.597+02:00Allà on no hi arriba ningú: els extrems del món.Tal volta és per l'estiu, o per la proximitat d'un altre viatge, o per
les ganes d'explotar al cent per cent les ganes de convertir-me en un
autèntic viatger, o pot ser per la suma de tot plegat, que us porto un
fantàstic llibre de viatges de Jaume Bartrolí: <u>De Sibèria al tròpic</u>.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img alt="" height="400" id="yui_3_5_1_5_1373197303503_723" src="http://images.suite101.com/60484_net_plate27.jpg" width="263" /> </div>
<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
</div>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img alt="" height="144" id="yui_3_5_1_5_1373196964714_735" src="http://img.diariodelviajero.com/2010/03/lagobaikal3.jpg" style="height: 360px; width: 500px;" width="200" /></div>
<br />
Abans de res, cal endinsar-nos un xic en la vida de l'autor. Nascut a Barcelona l'any 1955, llicenciat en història i periodisme, va ser el cap de la Secció Internacional dels informatius de TV3, i ex-reporter de <i>30 minuts</i>, va decidir en el 1994 agafar cinc anys de la seva vida per viatjar pel món, cap els llocs més allunyants de la geografia terrestre, i va començar per la Sibèria i la Polinèsia Francesa.<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;"></span><br />
En el primer viatge cap a la taigà, i molt més enllà, el fa amb el Transiberià, fins a les illes Kurils, situades entre la península de Kamtxatka, i la illa japonesa de Hokkaido. Terra inhòspita plena de bellesa salvatge, on els guèisers poden escupir aigua fins a alçades de 300 km!, els volcans no paren de llançar lava i l'olor de sofre és irrespirable. Són molt interessants els retrats que fa de les persones que va coneixent, la majoria militars, i les dades històriques que hi va afegint, mai sense jutjar, i assolint el paper d'observador humil i ignorant. El retorn el fa amb el tren BAM (Baikal-Amur Magistral), superant pel nord el famòs llac Baikal, el llac més profund del món, 1637 metres, el més vell del món amb 25 milions d'any, i del qual els humans en podrien fer ús durant 40 anys fins a esgotar-lo!<br />
<br />
Després d'un breu descans a Barcelona, i deixant endarrera els dies de tren rus ple de sorpreses alimentàries en cada parada, l'autor inicia el següent viatge cap a la Polinèsia Francesa. Aquest cop la seva meta és la illa de Rapa, on la presència dels estrangers és gairebé inexistent, i on només viuen unes 500 persones, en els únics dos pobles habitats. Rapa és un lloc on només es pot accedir amb vaixell, un vaixell que surt un cop al mes per portar persones, mercaderies i aliments que no es puguin o vulguin cultivar a la illa.<br />
<br />
Els dos mesos que hi passa a la illa transcorren entre sortides a caçar peixos a l'oceà, matar cabres i braus salvatges, aprendre a ballar les danses locals, descobrir alguns dels 35 forts que es troben als diferents cims de l'illa, llegir, pensar, i deixar-se cautivar pels colors de la natura, i no deprimir-se pels dies de pluja abundant.<br />
<br />
Dels polinesis destaca la seva simpatia, i dels russos la seva hospitalitat. En Jaume ens ensenya la diferència entre ser un viatger i un turista, i ens encomana les ganes de descobrir el món que ens envolta, sense presses, ni prejudicis. Quan els seus amics li pregunten perquè té la fal·lera de viatjar, ell s'arronsa les espatlles i diu "hi ha tantes coses per veure...". Potser el secret de tot plegat el va descobrir en Walt Whitman, en el següents versos: "Estic en camí amb la meva visió./ Sóc vagabund d'un viatge perpetu."<br />
<br />
Potser el secret el tenim cada un de nosaltres ben endins, incrustat entre les cadenes d'ADN, i només hem de restar en silenci i ser valents per tal d'escoltar-ho.Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-61754614421797609422013-06-17T21:12:00.002+02:002013-06-17T21:13:28.255+02:00Pole pole, això sí que és Àfrica!L'article d'avui serà diferent, de fet potser ni recomano res, més aviat deixaré anar un seguit de pensaments, imatges, anècdotes que vaig viure en un viatge molt recent a l'Àfrica. Cal abans dir que pels africans el seu continent comença al sud del Sàhara, encara que els estrangers en dubtem, ja que es poden observar similituds respecte els seus compatriotes del nord.<br />
<br />
Començarem pel que passa en les ciutats:<br />
- Les cartes dels restaurants són més àmplies que els plats que poden cuinar. No és gens estrany que demanis un plat i no el tinguin. Has de provar sort.<br />
- Sempre hi ha algú caminant, és igual l'hora, el lloc i la finalitat.<br />
- Mai es pot perdre el somriure, és més important el com ho dius que el què dius.<br />
- La pressa mata. La paciència és la virtut més preuada. El temps és relatiu.<br />
- Els hotels es poden obrir encara que estiguin a mig construir, i es poden ampliar sense haver-lo de tancar.<br />
- Mai un turista pot quedar insatisfet de la seva estada a l'Àfrica.<br />
<br />
En un safari qualsevol pot observar el següent:<br />
<br />
- Els animals semblen més petits del que són. No és d'estranyar perquè davant de l'immensitat del Serengeti (tamany equiparable al país d'Irlanda), o d'un baobab, fins i tot els elefants semblen encongits.<br />
- A la nit pot fer molt fred.<br />
- No hi ha foc encès per les nits al voltant de les tendes de campanya per foragitar els animals, només la lona.<br />
- El riure d'una hiena no fa gràcia, i molt menys de nit.<br />
- La diferent reacció dels animals davant la teva presència, de la por de la majoria a l'encarament dels habitants del cràter de Ngorongoro. <br />
- La velocitat alhora de robar-te menjar dels monos. Més veloços que un carterista al metro de Barcelona.<br />
- El soroll de les orelles dels elefants en moviment, sembla un instrument de vent, soroll greu i allargat.<br />
- La curiositat dels petits i mitjans rossegadors, i d'alguns ocells.<br />
- La vida fascinant de les altres tribus de la zona, menys turístiques que els masai (bushmen, datoga...).<br />
<br />
I per sobre de tot l'esperit del continent, que t'atrapa sense voler-ho, que et sacseja quan menys t'ho esperes. Una màgia que t'embruixa, un despertar del jo primitiu que estava apagat darrera la morralla de l'anomenada civilització del poder adquisitiu. Àfrica és això i molt més, és tan inabarcable com l'eternitat, tan monstruosament bella que t'esquinça, per deixar-te un niu de banús, ben endins, enmig de les entranyes (banús, ébano en castellà, és una fusta d'enorme valor, pesada, inatacable pels insectes). <br />
<br />
No obstant, un no pot queixar-se, només et resta adorar els moments que et regala, per sentir-te privilegiat per uns instants, i veure com la vida salvatge t'allibera dels tabús i de les pors, per deixar-te nu davant d'una força que t'eriça la pell, això sí, pole pole com no es cansen de repetir.<br />
<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;"></span><br />
<!--[if !mso]>
<style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style>
<![endif]--><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV_ZiVSBmPkgez90CTQTcxv1nTsfuHjvFgVpKypQelOkfy1ZJvepkAVir7Z8wBxhwChpAvr1TdIZOxNYRij-28WeLHyEDYyHY-d5sSpOBxuNbwVVnfZedLVTLE8VnnBwOfMQw4wDA1PJuF/s1600/IMG_7914.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV_ZiVSBmPkgez90CTQTcxv1nTsfuHjvFgVpKypQelOkfy1ZJvepkAVir7Z8wBxhwChpAvr1TdIZOxNYRij-28WeLHyEDYyHY-d5sSpOBxuNbwVVnfZedLVTLE8VnnBwOfMQw4wDA1PJuF/s320/IMG_7914.JPG" width="320" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: EN-US;"></span><br />
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-82690539587226507022013-05-21T14:37:00.000+02:002013-05-21T14:43:10.850+02:00Siguem acadèmics o no serem<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
</div>
<br />
<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img alt="" height="320" id="yui_3_5_1_5_1369138942454_588" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Passadisentrada.jpg/220px-Passadisentrada.jpg" style="height: 331px; width: 220px;" width="212" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No sé si és afició o esport, el que sí sé és que no enforteix els bíceps. Es tracta de pescar articles. Es pot fer a través d'internet, diaris, revistes, llibres, etc., sol o en companyia, a través de la tableta, o en una biblioteca pública, o prenent el sol a la platja. És un acte meravellós, ple de sorpreses inimaginables.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fou així quan vaig descobrir la<u> </u><u>Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi</u><i>,</i> inaugurada l'any 1775 i situada en l'edifici de la Llotja, al Passeig d'Isabell II núm. I, 2n pis. Nascuda com <i>Escuela Gratuita de Diseño</i> va passar en tres anys a ensenyar pintura, escultura i arquitectura, convertint-se en la <i>Escuela de Nobles Artes</i>. Agafo la bici i em planto en cinc minuts davant de les seves portes. Un cop a dins em rep una dona de cabells curts, grisos i gruixuts, que em diu que puc entrar a totes les portes que vegi, i que quan marxi haig de deixar la voluntat en una caixeta de metall, perquè l'entrada és gratuïta (molt català això de pagar i després dir-ho gratuït...).</div>
<br />
<a href="http://beerbeer.org/wp-content/uploads/2009/10/CAN-PAIXANO.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="264" id="irc_mi" src="http://beerbeer.org/wp-content/uploads/2009/10/CAN-PAIXANO.jpg" style="margin-top: 42px;" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
L'interior és formidable, ple fins al sostre d'art, en un <i>horror vacui</i> que està present a totes les estances de l'Acadèmia. Trobem una sala de concerts, on tots els dimarts de 20:15 a 21:15 organitzen un concert de música clàssica (preu 15 euros, anticipada 12), uns despatxos amb mobles de fusta macissa, un bust de Puig i Cadafalch que governa una taula com si fos la proa d'un vaixell víking, escultures del lladre d'art Frederic Marès (el millor pirata de la història de Catalunya), Ribalta, Viladomat, Rigalt, Madrazo, Fortuny, etc. També es pot visitar la biblioteca on trobareu les responsables de catalogar el munt d'informació i art que es troba en caixes de cartró plenes de tresors. Una visita que val molt la pena per la bellesa magnètica que atesora, i per la nul·la presència de curiosos. Cal esmentar que només està oberta de dilluns a divendres de 10 a 14 hores.<br />
<br />
Per finalitzar la visita vull recordar que estan organitzant una taula permanent de pensament i debat, i la següent sessió és el 29 de maig a les 19 hores, sota el tema: Els nous dominis de l'art. Tenen com a convidats el Carles Duarte i el Sergio Vila-San Juan. L'entrada és lliure. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No sé si us passa el mateix, però a mi l'art em produeix gana, per tant decideixo anar a fer un mos ràpid a <u>Can Paixano</u>, un autèntic bar de menjar bo, ràpid i a peu dret (c/de la Reina Cristina , 7; a tres minuts a peu de l'Acadèmia). Els entrepans, de mil fòrmules, van d'1,5 euros als 4 euros, i tamé estan presents les tapes, i les llaunes de conserva, sempre regat amb cava, com mana la tradició del local. Tasto un de bacallà amb roquefort, i foie amb formatge, i el resultat és harmoniós pels sorolls del meu estòmac. S'ha de felicitar als propietaris del local que mai han volgut apujar els preus, sabent que ho podrien fer sobradament, per la quantitat ingent de persones que diàriament el trepitgen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El problema que se'm presenta és governar la bici amb la panxa plena, i les copetes de cava. Ben mirat la cultura sempre és de més fàcil pair amb la panxa plena, no trobeu? </div>
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-12300403108845236122013-05-04T17:38:00.000+02:002013-05-04T17:38:19.733+02:00Estimulem-nos fins a morir!<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
Ha arribat el dia d'un autoregal, sense cap motiu aparent per celebrar, més enllà del continuar viu, i més o menys fidel a un mateix. Com fer-ho diferent? Un estímul per cada un dels nostres cinc sentits, i tot en el mateix dia, fins a explotar de plaer!<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començarem per l'olfacte, i anirem a caçar olors de matí. Agafem la bici, o anant a peu, ens arribem a la platja, ens demanem un cafè o un te per emportar, i ens assentem davant del mar, per inflar els narius i contaminar-los de la salabror de la mar. Inflem els pulmons, i naveguem per la imaginació conquerint horitzons de sirenes, vaixells enfonsats, i pescant somnis a bord d'un navili pirata.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguim per la vista, i decidim dirigir-nos a veure una exposició de fotografia. N'hi per triar i remenar, però nosaltres escollim la del Chema Madoz a la Pedrera, perquè el blanc i negre no passa mai de moda, i per fer un homenatge a les contradiccions de la vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És hora de dinar, i anirem a casa a cuinar-nos alguna cosa bona. És el moment de gaudir del gust, i de pas retre un homenatge al gran Montalbán. Ens farem un ajoarriero, però aquest cop amb rap i no bacallà, acompanyat per una ampolla de Cigonyes de Peralada (100% macabeu). L'ajoarriero és molt fàcil de fer, es bull patates, dos ous, s'afegeix all, si es vol tomàquet, prèviament sofregit, oli, pebre vermell, sal, i una mica de llimona. Es tritura tot, la textura la decidiu vosaltres, i s'afegeix al rap que ha estat al foc viu durant dos minuts per banda. Deu minutets més tard, a foc lent, ja estarà per menjar. Si voleu podeu afegir-hi una mica de pebre negre al peix, i julivert picat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja estem gairebé al final de l'autoregal. Ens queda l'oïda i el tacte. Doncs som-hi!. Per estimular l'oïda res millor que la música, i res millor que el talent i la joventut unides en un disc fantàstic, breu i intens, com és <u>Elephants never forget</u> de The Free Fall Band.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I quan el cos ens demani el súmum de l'excitació agafem el bloc de paper artesà que tenim guardat, destapem la ploma, acariciem la primera pàgina i escrivirem mil i una experiències noves d'estimulació corporal, o rememorem les viscudes, o en les inventem, o les imaginarem al revés, o...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sempre és un bon dia per fer-nos aquest obsequi, no calen excuses, ni justificacions, només ganes de sentir-nos vius, de veure que més enllà del nostre món quotidià existeix un bol ple de noves sensacions i que tan sols hem d'allargar la mà per conquerir-ne un. Qui es pot ressistir a aquest panorama? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<img height="408" id="irc_mi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCcnOVzPxcE4zxSbTogtktBNDRUR3chSGUX5w3cqouAzQNxq-sFjvk4it0zVcs8PRg8C_DKU2b3HwOAE2eoX2sjkfe0TjtoHk5FaCOSOhF0x5uop3cpRB5toTqCuMMks3ZldhRkVvK7js/s1600/PIANO_PLAER_by_zw6.jpg" style="margin-top: 14px;" width="300" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-30347099296279465492013-04-18T17:54:00.000+02:002013-04-18T17:54:02.581+02:00Em pixo de riure, recomanacions literàries per a qui no vol llegir. <br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img alt="" height="320" id="yui_3_5_1_5_1366299035597_766" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3mYfiXARudEMDWGS7N3299aV80lPM9dO5pn79t5ooQxDGxBV_spH6Gl4HrPqbxv9vi7zzLEVc4F4WjEKFXvjpQMyoTjWIfemx69bvJSlTeuQdFMS-hZg90HeJsi4lZHgsUT-OMXAIjRg/s320/La+vida+para+principiantes-Slawomir-Mrozek_cubierta.jpg" style="height: 606px; width: 387px;" width="204" /> </div>
<br />
Fa uns dies necessitava una injecció intravenosa d'ironia, que tan necessària és en aquests temps moderns, i vaig decidir anar a la Llibreria Laie, que està a prop de casa. Després de remenar infaustament, de no trobar res, i perdre la paciència em vaig dirigir a una de les dependentes. Resulta que li vaig caure en gràcia, i em va venir una altra a ajudar-la. Em van treure un reguitzell de llibres curiosos dels que en rescataré els dos que em van fer més gràcia, amb l'afany de convertir-los en recomancions originals de cara a Sant Jordi, el dia mundial del llibre.<br />
<br />
El primer és del polonès Slawomir Mrozek, <u>La vida para principiantes. Un diccionari intemporal</u>. El que primer em va sorprendre del llibre és que han calgut cinc traductors per traduir poc més de cent pàgines, que ja diu molt sense dir res d'un autor que va estudiar arquitectura, història de l'art, i cultura oriental. En aquest llibre trobem una carta adreçada a la reina d'Anglaterra perquè un home sigui adoptat, un comptable que demana que li sigui concedit el premi Nobel, bé, millor dos que els preus s'han apujat molt, què és la moral, i com pinta la revolució. Un llibre divertit, molt amè, i que et deixa un gust a la boca de cervesa fresca i cacauets salats.<br />
<br />
De retorn del centre d'Europa ens topem amb la nostra estimada terra. I d'aquí sorgeix un senyor que es diu Valero Sanmartí, creador del blog: http://jonomesfolloapel.blogspot.com.es/. Un messies de cara de Tom Selleck, polla bífida, i que continua escrivint estant mort, vaja un crack... Es difícil aglutinar una tona de mala llet, i el Sr. Sanmartí ho aconsegueix en poc més de dues centes pàgines, amb capítols tan interessants com: Jo només violo enxanetes, o Jo només enverino gintònics. Intentar classificar aquest llibre és una utopia, un sense sentit, una immensa idiotesa. Si mai heu volgut saber quines són les etapes vitals d'un quillo català, trobar arguments per burlar-te dels castellers, enviar a pastar fang a tots els independentistes, i partir-te el cul amb els músics més famosos del panorama català, aquest és el teu llibre.<br />
<br />
I és que el sentit de l'humor és l'autèntica pàtria de la humanitat, i qui millor que els catalans per plasmar-ho en un llibre que és una barreja del <i>Wilde</i> més canalla, i de la brutalitat de <i>Pulp Fiction</i>. Un llibre que mereix els comentaris de la contraportada, i d'aquest em quedo amb el del Joan Joel (mala bava, altre cop): "A aquest paio l'haurien de crucificar a la creu de Sant Jordi".<br />
<br />
I fins aquí les recomanacions literàries per la diada del llibre. I recordeu una cosa molt important a l'hora de comprar roses, per més bona olor que facin, sempre tenen espines. Ara no sé si estava parlant de roses, o de rosses, però ben mirat, el consell serveix per ambdues. Bona lectura! <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<img height="400" src="http://editorialmalesherbes.com/noticies/wp-content/uploads/Valerogran.png" width="263" /><br />
Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-69818144705797571282013-04-01T14:21:00.000+02:002013-04-01T14:21:35.217+02:00Connexió Far West - Barcelona<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img class="rg_i" data-sz="f" name="MDcpVUqaGq9IVM:" src="" style="height: 183px; margin-left: 0px; margin-top: 0px; width: 183px;" /></div>
<br />
Tot va començar guaitant els atmetllers florits fa un parell de dies, de camí a Vallbona de les Monges, un dels elements del triangle de la Ruta del Císter. Estem a la comarca de l'Urgell, el conegut com a Far West català, la denominació del qual ve donat pel sentit de l'humor de la joventut de l'interior. Bé, anem al gra, si agafeu la ruta de la carretereta que passa pels pobles, la de Sant Martí de Maldà, podeu contemplar els magnifics camps d'atmetllets i vinya.<br />
<br />
Estàvem en aquest camí quan passant pel poble de Maldà vaig pensar en la Baronia de Maldà i en el famòs Baró de Maldà. Aquest home peculiar on els hi hagi, va escriure un dietari de 60 volums, titulat <u>Calaix de sastre</u>, de forma ininterrumpuda entre el 1769 i 1819. No cal dir l'enorme suc que se'n pot extreure, i l'estil satíric de l'autor és un plaer enorme pel lector. Actualment el Palau Maldà hi trobem les galeries que porten el seu nom, i els cinemes Maldà, on es pot veure fins a set pel·lícules pel preu d'una entrada. Pels més curiosos dir que a l'entrada de les galeries a la dreta encara es conserva l'escut familiar.<br />
<br />
Aquesta fou la primera connexió Far West - Barcelona, però no fou l'única. A l'endemà vam agafar el cotxer per anar a comprar oli a Artesa de Segre. I vam passar per Agramunt, i allà hi ha el poble de Puelles. Aquest fet em va transportar immediatament al Monestir de Sant Pere de les Puel·les o Puelles, de monges benedictines, i ocupat 945 anys sense interrupció per aquestes serventes de Déu. El poble de Puelles, molt petit, hi destaca l'església de Santa Anna, i el carrer de Sió, i està a prop d'Agramunt famòs pels torrons artesanals, i per l'espai Guinovart que mereix una visita, tot sigui dit!<br />
<br />
<img border="1" height="150" src="http://www.poblescatalunya.com/fotos/4-1259527972.jpg" width="200" /> <br />
<br />
Dues connexions ben curioses aquestes, vaig pensar després. I és que Catalunya és un país molt petit, costerut, i ple de replecs sorprenents. On val la pena endinsar-se per descobrir autèntiques meravelles com Vallbona de les Monges, una de les poques construccions que es poden contemplar amb llum natural, i on es troba la tomba de Violant d'Hongria, esposa de Jaume I.<br />
<br />
Per acabar la ruta destaparem una ampolla de cava Analec, <u>Gualech</u>, criat durant 34 mesos, sense comparació a casa nostra, per la seva textura i sabor. I és que al Far West un pot trobar-se, fins i tot, un mar de bombolles.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-12738534796505281922013-03-17T13:06:00.001+01:002013-03-17T13:08:10.082+01:00La victòria la trobem en la mirada de l'altre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img height="211" id="irc_mi" src="http://cinemascopian.com/pics/walk-on-water-6.jpg" style="margin-top: 86px;" width="320" /></div>
<br />
<br />
En època de desànim, de crispació, de desesperació, cal fer una passa endarrera i guaitar-ho tot des de la distància. Netejar la teranyina que ens volen posar davant dels ulls, i veure que només hi ha una possible sortida a una estafa perversa que vol destruir l'esperança per engreixar unes butxaques que mai es veuran plenes.<br />
<br />
Per això avui he decidit recomanar petites victòries, concretament tres pel·lícules. La primera d'elles és la més antiga, <u>Walk in water (Lalehet al hamayin)</u>. Pel·lícula israeliana entorn el conflicte palestino-israelí, i les reminiscències nazis, també ho és sobre la intolerància, els prejudicis, el dol, i l'amor. El protagonista és un assassí del Mosad que ha de fer de guia d'un jove alemany, per esbrinar si el seu avi, antic cap nazi, és encara viu. El jove alemany simbolitza tot el que és contrari en el protagonista, vitalitat, homosexualitat, sensibilitat, obertura de ment, pacifisme... En el transcurs de la pel·lícula es veu com es van enderrocant les barreres que els separen.<br />
<br />
El segon cas és tracta de <u>Battle in Seattle</u>. Narra la lluita d'un grup de persones per denunciar les injustícies que produeix l'OMC (Organització Mundial del Comerç) en el món, a través de boicotejar, i paral·litzar la trobada d'aquesta a Seattle l'any 1999. Unes 100000 persones distribuides en diferents punts de la ciutat aconsegueixen desarticular la trobada, i posar la polícia de l'estat en una posició ridícula. L'estructura de la pel·lícula pot ser fluixa en algun moment però el fons del contingut és, a hores d'ara, més viu i necessari que mai.<br />
<br />
<br />
<img alt="" height="134" id="yui_3_5_1_5_1363520349021_609" src="http://www.pochoclos.com/wp-content/uploads/2008/10/batallaeneseattle.jpg" style="height: 303px; width: 450px;" width="200" /><br />
<br />
Per últim queda una pel·lícula que podeu veure actualment en el cine: <u>Món petit</u>. L'Albert Casals, famòs per l'aparició fa uns anys del llibre <u>El món sobre rodes</u>, amb la companyia de la seva parella, l'Anna Socías, emprenen un viatge fins el lloc més allunyat del món, un far de Nova Zelanda, amb només 20 euros a la butxaca, 200 dies, i uns 30000 kms de distància. Serà possible aquesta aventura? Arribaran a aconseguir el somni de trencar una altra vegada les barreres d'allò impossible?<br />
<br />
Davant d'aquest panorama un es pregunta què és la victòria, a on ens portarà tota aquesta lluita diària de milers i milers de persones. I sense arribar a cap conclusió podem afirmar, amb rotunditat, que la victòria no és res més que el camí que recorrem, la constatació que tot allò que ens envolta és fruit de la lluita dels inconformistes, dels que un dia van dir que la victòria es troba en la mirada de l'altre. <br />
<br />
<img height="320" id="irc_mi" src="http://pics.filmaffinity.com/Mon_petit_Mundo_pequeno-158433574-large.jpg" style="margin-top: 0px;" width="224" />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-82172122179351839762013-02-20T10:19:00.000+01:002013-02-20T10:19:47.706+01:00Les tríades xineses: assassinats en el veïnat<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img height="136" src="http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2012/11/andreumartin.jpg" width="200" /></div>
<br />
<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="200" src="http://image.casadellibro.com/libros/0/societat-negra-9788482645926.jpg" width="132" /></div>
<br />
Negre com la xocolata 90% cacau, com el cafè doble després d'una nit d'insomni, com el fons d'un pou sec. Així es presenta el nou i brillant llibre d'Andreu Martín, <u>Societat Negra</u>. La història t'atrapa des de la primera coma fins el darrer punt. Ben aviat el lector es trobarà un cap tallat d'una dona sobre un cotxe, i el seu cos nu sota un camió. Més endavant cauran més cadàvers, una família sencera, un nacional que no es refia dels mossos, uns mossos massa poc valorats, un jutge amb pressa, uns mitjans de comunicació desbordats, unes <i>maras </i>a l'ombra, i molta mala llet de l'autor. Tot aquest còctel servit amb un estil cada cop més bell, excel·lent en la trama policíaca, ple de detalls ben documentats. Una joia de novel·la negra, que va més enllà del gènere per dibuixar, amb traç precís, una Barcelona de tercera filera, oculta sota cartells de <i>Venta al por mayor</i>, uns negocis tan rentables, com els casinos de Las Vegas.<br />
<br />
Seguint l'estela del Montalbán més crític, de l'Izzo més desesperat, del Camilleri més cínic, del Márkaris més destructor, trobem l'Andreu Martín en el moment més dolç de la seva carrera literària. Lluny dels Flanagan, centrat en l'actualitat, i en el món adult, Martín desplega tots els seus coneixements, i múltiples assessors, per teixir una novel·la a l'alçada dels grans del gènere, no només de la Mediterrània, sinó de la història com podrien ser en Chandler, en Simenon, Christie, etc.<br />
<br />
A més a més, té el tarannà d'aquell que no s'ho creu, que continua fent la seva vida de sempre, que a la mínima dóna un cop de mà a qui el demana. L'Andreu és així, a les antípodes de l'escriptor aïllat, superb i despectiu. Pencaire nat, picapedrer de les lletres, es mereix les més grans felicitacions del món dels lectors, per aquest últim regal, una peça magistral que sona que trona, i que segur que no deixarà ningú indiferent.<br />
<br />
Què són les tríades xineses? I els bancs clandestins? És normal la concentració de negocis xinesos al voltant del carrer Trafalgar? I què són les <i>maras, </i>com els Black Panthers desmantellats ahir per la polícia? També podem aprofundir en el coneixement de les arts marcials, i sobretot passar unes hores enganxat al sofà amb els ulls clavats a les pàgines d'aquest magnífic llibre.<br />
<br />
Em sobren els arguments per recomanar aquesta novel·la, o la xerrada que l'Andreu farà aquesta tarda a les 19 hores a l'Ateneu Barcelonès. Ara només falta el vostre valor per llegir-lo, per conèixer l'inspector en cap Cañas, i endinsar-vos en el món de les tenebres xineses, i sortir indemnes de la mort que us envoltarà fins ben entrada la nit.<br />
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-44630150257601625762013-01-16T20:42:00.000+01:002013-01-16T20:43:00.647+01:00París l'encant d'una esplendor passada<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="192" id="il_fi" src="http://static.guim.co.uk/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2010/1/2/1262448487185/American-writer-Edmund-Wh-001.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="320" /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A poques hores de retrobar-me amb París per tercera vegada, acabo de llegir l'última pàgina del fantàstic llibre d'Edmund White titulat <u>París</u>, d'Ediciones Península, un magnífic relat sobre el que un passejador ociós, el que els francesos diuen <i>flâneur, </i>es pot trobar per la capital de França, a més a més d'un munt de digressions que salten els segles a gust de l'autor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre comença explicant perquè París és una gran ciutat, i el tarannà dels francesos: "(...) nadie en París se preocupa por los asuntos sexuales del presidente, y la única cosa que la mayoría de la gente pone en duda acerca de Lionel Jospin es que sea demasiado protestante para tener querida. La hija ilegítima de Miterrand, Mazarine, disfrutó de un breve momento de popularidad después de la muerte de su padre, hasta que hizo algo realmente criticable y publicó una novela mediocre".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En les menys de dos centes pàgines el lector trobarà un reguitzell interminable d'informació que no surt en els altres llibres sobre la capital francesa, Balzac defineix als parisencs de la següent manera: "intoxicado con cada cosa nueva que ocurre de un día para otro, el parisino, sea cual sea su edad, vive como un niño. Se queja de todo, lo tolera todo, se burla de todo, lo olvida todo, lo desea todo, lo prueba todo, lo siente todo con pasión, lo abandona con frivolidad... sus reyes, sus conquistas, sus ídolos, estén hechos de bronce o de cristal...". El llibre també ens descobreix un munt de personatges extravagants com el músic Sidney Brechet, la ballarina sensual Baker, l'escriptora Colette, Foucalt, etc. Històries de l'Hotel Lauzun on artistes i pintors com Baudelaire, Gautier, Balzac, Daumier, Manet es col·locaven amb pastissos de haixix, el <i>freaky </i>Museu Gustave Moreau, on va estar enterrada primer la Maria Antonieta abans de portar-la a Saint Denis, o la sublim Sainte-Chapelle, la petita esglèsia que el crèdul de Sant Lluís va fer construir per allotjar una estella de la Veritble Creu, i una gota de la llet de la Santa Mare.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això i molt més trobareu en aquest peculiar llibre de viatges de l'escriptor d'Ohio, perquè París sempre amaga tresors, i sorpreses misterioses pels seus passejadors pacients i ociosos, que la saben tractar en la justa mesura entre l'admiració, i la total indiferència. <i>Bon voyage!</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-2621914414931337922012-12-30T09:55:00.003+01:002012-12-30T09:56:33.846+01:00Vi més negre que la teva consciència<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img alt="La Tribu 2011 - Vino Tinto DO Valencia" height="200" src="http://www.alforins.com/catalogo/img_normal/ANGT02.jpg" title="La Tribu 2011 - Vino Tinto DO Valencia" width="80" /></div>
<br />
<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="200" src="http://www.tomevinos.com/media/catalog/product/cache/1/image/600x900/9df78eab33525d08d6e5fb8d27136e95/l/a/laya-almasa.jpg?lightbox[modal]=true" style="display: block;" width="133" /></div>
<br />
És temps de descobertes, de petits tresors amagats en les lleixes de les botigues de barri, d'escoltar el consell del botiguer, i deixar fer...<br />
<br />
Marxem al sud, i d'allà venen dos vins bons, econòmics i amb ganxo. El primer dels dos ve d'Almansa, més a l'interior d'Ontinyent i es diu LAYA, fet de garnatxa tintorera i monastrell. D'un preu menor de sis euros és un vi que promet moments deliciosos dins i fora de la taula. Vi concentrat, afruita, amb tocs de vainilla i canyella, juganer de principi a fi.<br />
<br />
El segon en discordia ve d'una mica més amunt, de València. LA TRIBU, meitat syrah, meitat monastrell. Més suau, més delicat, més adient a paladars femenins, potser, mai se sap, és un vi que no et deixarà indiferent. Fresc, complexe, torrat lleument, poc temps a la barrica, però ben aprofitat. El seu preu és menor de cinc euros, poc més se li pot demanar a un vi de la terra! <br />
<br />
Ara només manca bona companyia, i una taula assortida de menges suculentes. Això ja us ho deixo per vosaltres, però abans d'acomiadar l'any, em ve de gust compartir el que estic escoltant. LISA LOEB & NINE STORIES, i el seu disc <u>Tails</u>, és una bona banda sonora per dir-li a ella o a ell tot allò que portes amagat.<br />
<br />
Bé, això és tot amics. Espero que el vi i la música siguin el pretext perfecte per acabar una nit màgica, on tingueu com a penyora aquella roba interior que acompanyarà la reminiscència del desig... <br />
<br />
<br />
<img height="199" id="il_fi" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/thumb/1/18/LisaLoeb_Tails.jpg/220px-LisaLoeb_Tails.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="200" /><br />
<br />
<br />
<br />
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-52478762739871170772012-12-20T12:24:00.000+01:002012-12-20T12:24:48.381+01:00Demo(cràcia), segueix gaudint del joc!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
Fa temps que afirmo, i no sóc l'únic, que trobo a faltar escriptors compromesos amb la realitat contemporània, i que estic cansat de tant de llibre sobre la guerra civil, i les seves conseqüències. Doncs sembla que l'univers ha conspirat a favor meu per fer-me descobrir aquest fantàstic llibre, carregat de veritat, mala llet, periodisme, i literatura d'alt voltatge fet amb un estil molt particular i agressiu.</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
Pablo Gutiérrez ens ofereix a <u>Democracia</u> una història plena de bellesa simbòlica, on el protagonista és Marco, un home que l'esclat de la bombolla immobiliària portarà a l'atur, i a un canvi radical de vida. Una baixada moderna als inferns d'una consciència malalta, per la fal·làcia d'una llibertat basada en el plaer buit, i impostor d'una immortalitat material, on en dolor està oblidat i llunyà.</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
El llibre també es vesteix d'informació, servida en safates condimentades amb un cinisme brillant, contundent del món de les finances, de com l'economia ha prostituït tot allò que ha tocat, com uns pocs homes avariciosos han danyat l'oasi de progrés del món occidental.</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
George Soros el 16 de setembre de 1992 va estar a punt de provocar una bancarrota a Anglaterra, venen en una sola operació deu mil milions de lliures esterlines, i obligant al Banc d'Anglaterra a devaluar la moneda d'immediat, guanyant de beneficis mil milions de dòlars. D'aquesta manera denunciava el lucre perniciós d'un sistema podrit del tot. Seguint Confuci direm que "en un país bien gobernado, la pobreza produce vergüenza; en un país mal gobernado, la riqueza lo hará".</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
El talent de Gutiérrez és enorme, sent un dels escriptors més contundents de l'actual literatura en llengua castellana: "¿Vosotros y nosotros? No hay ningún vosotros, ningún nosotros. ¿Son todos los americanos unos cabrones?. ¿Los que crearon Lehmna y los que confiaron en Lehman pidiendo préstamos que sabían que no podrían pagar?. ¿Es mayor la culpa de quien entrega el dinero o de quien lo toma prestado aprovechando la enajenación del prestamista?. Si los yanquis son unos hijos de puta entonces los europeos son unos acomplejados que quisieran ser yanquis y no lo consiguen porque les sobra bondad cristiana, declaración de derechos y tribunal de La Haya. Y los asiáticos, yanquis alienígenas en un mundo sucio y raro. Los africanos y los latinoamericanos no existen, se mueren demasiado pronto, a veces mueren solos y otras veces se matan entre ellos, están condenados a la extinción, como los osos polares. El resto (australianos, micronesios) sólo son figuritas decorativas necesarias para hacer turismo".</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
Així és <u>Democracia</u>, un mirall on es reflexa la bellesa i la lletjor de la societat que construïm. I és el nostre deure fer que aquesta imatge sigui diferent, que ens comencem a sentir orgullosos de la seva projecció, dels valors que l'envolten, com una aura que il·lumini la foscor. </div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img alt="" height="320" id="yui_3_5_1_8_1356000291778_431" src="http://m1.paperblog.com/i/156/1568860/democracia-L-O6zz78.jpeg" width="277" /></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
</div>
<br />
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-44709578866347226522012-12-09T13:44:00.000+01:002012-12-09T13:44:27.437+01:00Five dollars baby, I love you more time...<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img height="320" id="il_fi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpgvAyLpVRARvpnE6ltRlmFK0wklyHrNsWXYtEWFaVqjWsUaIaMlk391CyfbrVpFY-Rn9CgHLGGMA2wdX1uNmlia1-Krv7zusggO174zpaw97Nd2Xrv5IAmYMU3nJ75LEPTDcLKlkLXzCN/s320/tao%C3%ADsmo+lao.png" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="184" /></div>
<br />
<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="200" id="il_fi" src="http://cognitivelibertyuk.files.wordpress.com/2012/04/alan_watts_by_mrhazard-art-comic-cartoon-psychedelics-academic.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="166" /></div>
<br />
<i>Five dollars baby, I love you more time...</i>, aquesta era la frase que tenia al cap just arribar, aquest estiu, a Vietnam. No és d'estranyar, que alguns de nosaltres, malalts ho reconec, tinguem en la memòria associativa d'aquest país la pel·lícula Apocalypse Now, per desgràcia nostra.<br />
<br />
Però, no és d'això del que vull parlar avui, sinó d'un dels llibres que em vaig portar per fer aquest viatge, tant exterior, com interior (alerta: no confondre interior amb interiorisme <i>by Ikea</i>). En un país que viu segons l'estranya Trinitat: budisme, confucionisme i taoisme, no podia deixar a casa el fantàstic llibre d'Alan Watts, <u>Taoísmo</u>, de l'editorial Kairós.<br />
<br />
<br />
Aquest petit, però gran, llibre de poc més de cent pàgines és un recull de sis xerrades fetes per Alan en diferents moments de la seva vida, i té un caràcter introductori. En ell entendrem una mica més que és això del taoisme, els seus tres principis bàsics: el <i>tao, el wu wei, i el te</i>, d'una manera clara, didàctica, i establint analogies amb el món occidental, i oriental.<br />
<br />
Watts fa un esforç per apropar dues cultures que durant molts anys s'han donat l'esquena, amb una visió holística, eclèctica, fugint dels dogmatismes ens apropa aquesta filosofia xinesa, i també, de retruc, el missatge japonès zen.<br />
<br />
Val a dir, que Vietnam és un país que, si t'hi capbusses, et desorienta, et perturba i et sedueix alhora. A través de les paraules de Watts he pogut entendre alguna cosa del món oriental, seguint estant a les beceroles, naturalment.<br />
<br />
Vinga doncs, us deixo una píldora filosòfica per a aquests temps de moltes presses per anar enlloc. Espero que sigui una digestió lenta i plaent, que vagi de gust!Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-63747671100007356232012-12-08T11:38:00.001+01:002012-12-08T11:39:15.426+01:00Ser ambaixador d'una promesa<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img height="320" id="il_fi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidisSYk5H34-8TbD9KNrpYAeZdtHkW-IZyzXMTMvJ4zc2jsp6Ogwgo7XOVaqB9PwyiciFyR3e_ywjH57_0VxRp8gDYbyf5L6h4G5eTxNBsOLg33GjhWlwTEt9iba5cdrmBYt1PuVkVlT9y/s320/romain.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="210" /></div>
<br />
Escollir les paraules per parlar de <u>La promesa del alba </u>de Romain Gary és d'allò més complicat. Saber destriar l'escriptor del personatge, la literatura de la biografia, la imaginació del fet verídic, tasca impossible d'assolir. Així és ell, capaç de guanyar dues vegades el Premi Goncourt, quan només es pot guanyar un cop, batallar en la segona guerra mundial com a pilot, condecorat amb la Creu de Guerra de mans de De Gaulle, anomenat caballer de la Legió d'Honor i Heroi de Guerra, capaç de comprendre nou llengües, diplomàtic francès i representant de Francia a l'ONU, i matar-se en el seu pis de París l'any 1980.<br />
<br />
En aquest llibre Romain ens explica la seva vida sense pèls a la llengua, de l'amor malaltís de la seva mare cap a ell (capaç d'enviar-lo a matar a Hitler), de la seva recerca de la bellesa i de l'amor absolut (de petit arriba a menjar-se una sabata per demostrar el seu amor a una nena), de l'heroicitat i mediocritat de l'ésser humà, de la imaginació per suportar la pobresa, de la superació personal a través del desig dels altres.<br />
<br />
Estem, sens dubte, davant d'un gran de la literatura, d'un caçador incansable dels plaers de la vida, d'un home atrapat per la melancolia d'un somni inabastable. A través de les pàgines d'aquesta història viatjarem per la Polònia orgullosa i derrotada, per l'arrogància salvadora d'Anglaterra, per la França creguda, elegant, majestuosa, pel nord d'Àfrica en moments convulsos.<br />
<br />
Desfilarem sempre al límit de la vida i la mort, sabent que el pitjor no és morir, sinó no haver viscut prou. "He vivido" són les últimes paraules del mestre, i a fe de Déu que són certes.Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-50051758274696689552012-11-14T01:55:00.000+01:002012-11-14T01:55:30.024+01:00Sopa de llestos perdedors<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img alt="http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/wp-content/uploads/2010/01/carbasses.jpg" class="decoded" height="225" src="http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/wp-content/uploads/2010/01/carbasses.jpg" width="320" /> </div>
<br />
Després d'un intens estiu, i de molta feina torno a posar-me a escriure en aquest blog meu, amb el davantal posat. No hi ha millor manera de demanar excuses que fer-ho a través de l'amor treballat entre fogons. Vull compartir amb vosaltres una recepta de crema de carbassa que m'han ensenyat, la sopa de llestos perdedors.<br />
<br />
Començarem per sofregir en una paella amb oli ceba, pastanaga, all,carbassa tallada a daus, i sal. Un cop daurat s'afegeix les pells de taronja i el gingebre ratllat. Passat uns minuts incorporem aigua o brou de verdures, i retirem les pells de la taronja. Deixem que passi el temps fins que aconseguim que els diferents ingredients assoleixen la textura desitjada. Aleshores agafem la batedora, i l'apliquem fins aconseguir l'amalgama buscat. Un cop perd una mica l'escalfor li afegim suc de taronja. <br />
<br />
Una vegada la crema de carbassa arriba al plat, la podem acompanyar amb iogurt barrejat amb pebre negre i llimona, o nata agra. També hi ha l'opció per aventurats de posar-hi formatge parmesà, o una altra varietat que us agradi.<br />
<br />
A la cuina, com a la vida tots són opcions vàlides. El que no pot fallar és la passió, i una dosi de risc. Per acompanyar aquest plat podreu triar el vi negre que vulgueu. Tranquils, els resistirà tots. Ara només manca que esmoleu les culleres, i us deixeu endur pel plaer de saber que sempre hi haurà quelcom nou a descobrir.Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8542365800562269997.post-40112990109912049812012-06-21T13:18:00.000+02:002012-06-21T13:18:12.513+02:00La utopia de la Catalunya Soviètica<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img height="320" id="il_fi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu68xX9VeTEmye88aIhhi2pl-Y-tUtU7Z8-XRUDkNe3vEph2FByakm453j30c5r6C-bFrr_qTFIbOEjvbmS5aCHC4T5ON9j4nymc2YhyKNiJnV2CKJrY0isvTRIrHrwpOIZwrEMGBrKcxR/s320/la-catalunya-sovietica.jpg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="320" /></div>
<br />
No us parlaré d'història novel·lada, del que podria haver estat i no fou, ni d'herois aliens a la por de morir, res d'això. Del que sí us vull parlar és de la influència de la revolució d'octubre en la vida, la societat i la política de la dècada dels vint i trenta a Catalunya.<br />
<br />
El Ramon Breu en la seva obra, <u>La Catalunya Soviètica</u>, fa un abordatge seriós a les repercussions de la segona més gran revolució de tots els temps sobre un país que va fluctuar entre dues dictadures, i una guerra perduda. <br />
<br />
En les gairebé dues centes pàgines surten personatges tan fascinants com Andreu Nin, El Noi del Sucre, el poc valorat Angel Pestaña, l'inici de formacions com el PSUC, el BOC, el PCC, els cinemes on passaven pel·lícules dels soviets com <i>El cuirassat Potemkin </i>o<i> L'àngel blau</i>, els viatges a Moscú de Pla, de Xammar, de Macià, sota el pseudònim de Monsieur Morel, l'ajuda de l'URSS als republicans amb armament i les famoses llaunes de carn, i moltes d'altres històries curioses, com els catalans, integrants de l'Exèrcit Roig, que van posicionar-se davant del Kremlin per defensar-lo de la probable invasió dels nazis.<br />
<br />
En les èpoques actuals, on el feixisme financer ha arribat a quotes que sorprendrien al mateix Hitler, val la pena fer una ullada a la reraguarda històrica, per veure que els ideals no caduquen mai, i que hem d'aprendre dels errors, per espolsar-nos de sobre la manca d'acció.<br />
<br />
Llàstima que la portada del llibre, estil <i>Polònia</i>, pugui restar, a priori, credibilitat a aquest magnífic, i deliciosament documentat llibre. Bona lectura!!!<br />
<br />Jolopuhttp://www.blogger.com/profile/05009122409537493398noreply@blogger.com0