divendres, 31 de gener de 2014

Els germans Barbaroja no van ser els únics!



En els temps que corren un pot arribar a pensar, i pensa, que els temps dels pirates continuen vigents, fins i tot, massa vigents. I potser per aquest motiu, o per interacció amb el nen que encara conserva a dins decideix anar a buscar un llibre que en parli. És aleshores quan es topa amb el magnífic Piratas y corsarios. De la antigüedad a los inicios del mundo contemporáneo de l'historiador madrileny José Hernández, i en gaudeix abastament.


A dins d'aquest llibre de butxaca de menys de tres-centes pàgines hi ha informació per donar i vendre, per obrir els ulls de bat a bat, per somriure en determinats moments (l'explosió d'un vaixell amb tres-centes cinquanta persones per una bala perduda durant una borratxera celebrant el botí conquerit), per esglaiar-se, i per dotar de veracitat certes imatges infantils (com per exemple saber quin pirata va ser el primer en ser conegut com a "pota de fusta").

La història de pirates, corsaris, filibusters i bucaners és tan antiga com la navegació, sobretot les dues primeres (per fi he après a diferenciar-los), enormement cruel, aventurera i salvatge. L'autor parteix del primer pirata conegut, el grec Polícrates de Samos, passant pels corsaris berberescos Barbaroja (van ser tres, el més poderós va ser Jeireddín), fins arribar-nos al mar Carib i passejar entre Francis Drake, Henry Morgan o Anne Bonney y Mary Read (sí, també hi va haver dones, consultar Mujeres piratas d'en Germán Vázquez), submergint-nos en la illa Tortuga, Jamaica, La Española (Santo Domingo) i contemplar aterridores batalles i saqueigs diversos. 

Si mirem més cap a casa nostra ens trobaríem amb l'edat daurada de la pirateria catalana dins del Regne d'Aragó amb en Roger de Flor i els almogàvers com a punt àlgid, conegut per les seves espectaculars victòries davant dels turcs. Van saquejar i devastar tota la costa de l'Àsia Menor, el mar de Màrmara, Tràcia, Macedònia i Grècia, enfonsant vaixells bizantins i turcs, col·lapsant el comerç genovès i venecià i imposant l'horror en tot l'Imperi cristià de l'Orient (ampliar informació amb Mariners, pirates i corsaris catalans a l'època medieval d'Anna Unali).

Quan després de sadollar-nos de tresors, explosions i sang un tanca el llibre se n'adona que la imatge que tenia dels pirates ha canviat. Llavors dialoga amb el nen que porta a dins i aquest li diu que molt bé, tens raó, la història diu que tal i pasqual, però jo prefereixo els pirates amb lloro a l'espatlla, pegat a l'ull, damisel·la apurada i tirà a la vista. Perquè l'ombra d'Errol Flynn és molt llarga, i la fantasia molt poderosa. I ho acceptes, ja que com a mínim prefereix la visió romàntica dels pirates a aquests canalles contemporanis plens d'accions, especulacions internacionals i corbates al coll. Potser la criatura que roman dins teu sap més coses de les que tu pots realment assumir. Salut i barrils de rom per a tothom!


Jeireddín Barbaroja