dilluns, 17 de juny del 2013

Pole pole, això sí que és Àfrica!

L'article d'avui serà diferent, de fet potser ni recomano res, més aviat deixaré anar un seguit de pensaments, imatges, anècdotes que vaig viure en un viatge molt recent a l'Àfrica. Cal abans dir que pels africans el seu continent comença al sud del Sàhara, encara que els estrangers en dubtem, ja que es poden observar similituds respecte els seus compatriotes del nord.

Començarem pel que passa en les ciutats:
- Les cartes dels restaurants són més àmplies que els plats que poden cuinar. No és gens estrany que demanis un plat i no el tinguin. Has de provar sort.
- Sempre hi ha algú caminant, és igual l'hora, el lloc i la finalitat.
- Mai es pot perdre el somriure, és més important el com ho dius que el què dius.
- La pressa mata. La paciència és la virtut més preuada. El temps és relatiu.
- Els hotels es poden obrir encara que estiguin a mig construir, i es poden ampliar sense haver-lo de tancar.
- Mai un turista pot quedar insatisfet de la seva estada a l'Àfrica.

En un safari qualsevol pot observar el següent:

- Els animals semblen més petits del que són. No és d'estranyar perquè davant de l'immensitat del Serengeti (tamany equiparable al país d'Irlanda), o d'un baobab, fins i tot els elefants semblen encongits.
- A la nit pot fer molt fred.
- No hi ha foc encès per les nits al voltant de les tendes de campanya per foragitar els animals, només la lona.
- El riure d'una hiena no fa gràcia, i molt menys de nit.
- La diferent reacció dels animals davant la teva presència, de la por de la majoria a l'encarament dels habitants del cràter de Ngorongoro.
- La velocitat alhora de robar-te menjar dels monos. Més veloços que un carterista al metro de Barcelona.
- El soroll de les orelles dels elefants en moviment, sembla un instrument de vent, soroll greu i allargat.
- La curiositat dels petits i mitjans rossegadors, i d'alguns ocells.
- La vida fascinant de les altres tribus de la zona, menys turístiques que els masai (bushmen, datoga...).

I per sobre de tot l'esperit del continent, que t'atrapa sense voler-ho, que et sacseja quan menys t'ho esperes. Una màgia que t'embruixa, un despertar del jo primitiu que estava apagat darrera la morralla de l'anomenada civilització del poder adquisitiu. Àfrica és això i molt més, és tan inabarcable com l'eternitat, tan monstruosament bella que t'esquinça, per deixar-te un niu de banús, ben endins, enmig de les entranyes (banús, ébano en castellà, és una fusta d'enorme valor, pesada, inatacable pels insectes). 

No obstant, un no pot queixar-se, només et resta adorar els moments que et regala, per sentir-te privilegiat per uns instants, i veure com la vida salvatge t'allibera dels tabús i de les pors, per deixar-te nu davant d'una força que t'eriça la pell, això sí, pole pole com no es cansen de repetir.