dimecres, 16 de gener del 2013

París l'encant d'una esplendor passada



A poques hores de retrobar-me amb París per tercera vegada, acabo de llegir l'última pàgina del fantàstic llibre d'Edmund White titulat París, d'Ediciones Península, un magnífic relat sobre el que un passejador ociós, el que els francesos diuen flâneur, es pot trobar per la capital de França, a més a més d'un munt de digressions que salten els segles a gust de l'autor.

El llibre comença explicant perquè París és una gran ciutat, i el tarannà dels francesos: "(...) nadie en París se preocupa por los asuntos sexuales del presidente, y la única cosa que la mayoría de la gente pone en duda acerca de Lionel Jospin es que sea demasiado protestante para tener querida. La hija ilegítima de Miterrand, Mazarine, disfrutó de un breve momento de popularidad después de la muerte de su padre, hasta que hizo algo realmente criticable y publicó una novela mediocre".

En les menys de dos centes pàgines el lector trobarà un reguitzell interminable d'informació que no surt en els altres llibres sobre la capital francesa, Balzac defineix als parisencs de la següent manera: "intoxicado con cada cosa nueva que ocurre de un día para otro, el parisino, sea cual sea su edad, vive como un niño. Se queja de todo, lo tolera todo, se burla de todo, lo olvida todo, lo desea todo, lo prueba todo, lo siente todo con pasión, lo abandona con frivolidad... sus reyes, sus conquistas, sus ídolos, estén hechos de bronce o de cristal...". El llibre també ens descobreix un munt de personatges extravagants com el músic Sidney Brechet, la ballarina sensual Baker, l'escriptora Colette, Foucalt, etc. Històries de l'Hotel Lauzun on artistes i pintors com Baudelaire, Gautier, Balzac, Daumier, Manet es col·locaven amb pastissos de haixix, el freaky Museu Gustave Moreau, on va estar enterrada primer la Maria Antonieta abans de portar-la a Saint Denis, o la sublim Sainte-Chapelle, la petita esglèsia que el crèdul de Sant Lluís va fer construir per allotjar una estella de la Veritble Creu, i una gota de la llet de la Santa Mare.

Tot i això i molt més trobareu en aquest peculiar llibre de viatges de l'escriptor d'Ohio, perquè París sempre amaga tresors, i sorpreses misterioses pels seus passejadors pacients i ociosos, que la saben tractar en la justa mesura entre l'admiració, i la total indiferència. Bon voyage!