dijous, 28 d’agost de 2014

Crack, armes i baleadas



Honduras sí, perquè no… Té la segona barrera coral·lina més gran del món, la segona muntanya més alta de centreamèrica, una descomunal biosfera, ruïnes maies, illes paradísiaques, estil de vida econòmic, poc turisme… I això de la violència i de la corrupció no será per tant, vaja com a tot arreu…Ai, ai, ai, per primera vegada els titulars tenien raó.

San Pedro de Sula és la ciutat més sanguinària del planeta, amb més morts per armes de foc del món, i això es respira només trepitjar la capital industrial del país. La tensió és latent quan el sol comença a ser devorat per la nit, i durant el dia sembla que s’hagi pagat els excessos nerviosos de la nit anterior.
Només agafar un taxi qualsevol, el seu conductor es queixa en la segona frase que diu, la primera ha estat per preguntar-te a on vols anar, de la corrupció del país, de la violència, de com estan matant de gana als seus habitants, de la manca de turisme... Vaja un paisatge desolador, ple de ressentiment, decepció i frustració. Què es pot esperar d’un país que una pedra de crack o un polsim de cocaïna és més barat que una lliure de pollastre (aprox. ½ kg)? “Aquí la juventud se droga para no pasar hambre” em diu un altre taxista a La Ceiba.

Tot va canviar arran del cop d’estat del 2009, el projecte de país es va ensorrar irremeiablement, i ara esperen que una potència estrangera vingui a rescatar-los, tal i com afirma la Natividad del Museo de Historia y Antropologia de San Pedro. Seran els xinesos? Els americans? Els hindús? Probablement ningú, però ells mantenen aquesta il·lusió, perquè el virus de la cobdícia està tan instaurat en les institucions que des de dins poca cosa es pot fer.

                        

No obstant, el país dóna molt més de si. La seva gent és d’una humilitat i cordialitat extrema, rica en peix i carn, una fauna i flora envejable que li dóna mil voltes a la veïna Costa Rica, la de la pura vida, que hauria de canviar el seu eslògan per Pura Guita! per ser més apropiat. Si em permeteu recomanacions us deixaré unes quantes, del tipus de llocs que no cal perdre’s:

-        -  Les ruïnes maies de Copán i el seu museu d’escultura. També val la pena els seus voltants, com la reserva d’aus de Macaw.
-         -  Menjar baleadas sempre que es pugui i del que sigui, són boníssimes i molt econòmiques (tortillas de blat de moro amb frijoles, alvocat, carn o peix o verdures, ou...).
-         - El restaurant Arrecifes de la Ceiba i provar el King Crab. Una bestialitat! El plat és per a dues persones, independentment del que digui el cambrer.
-            - Les seves illes des d’Utila fins a Cayos Cochinos i el seu fons marí.
-            - Pico Bonito i el seu entorn ple de rius, manglars, la reserva de colibrís...
-            - La visió dels manitís en la Moskitia.


El viatge va donar per a més, però potser la vostra paciència alhora de llegir no tant. Per tant, millor acabar amb un regust incomplert que no amb la sacietat coberta. Us deixo amb una de les frases matineres de Berto, un dels dive master d’Utila, “Bienvenidos un día más al paraíso”. D’això es tracta a la vida, de fer paradisíac allò que t’envolta, si més no, com a mínim, d’intentar-ho. Salut!

4 comentaris:

  1. Òndia, com haguès vingut amb tu.
    Saps? tinc un vell amic que té un hotelet per aquelles contrades.
    Una abraçada, company!

    ResponElimina
  2. Caram, quin bon viatge que has fet... en podràs anar desgranant els detalls durant molt de temps, de ben segur... una abraçada.

    ResponElimina
  3. Hi tant Marina! Un bon grapat d'històries humanes que m'emporto i d'altres una mica animals... ;)

    ResponElimina