dijous, 19 de juny de 2014

Rara avis!



Una au desconeguda i estranya va niar l'any passat a les llibreries: Malditos libros, libros malditos del basc Juan Carlos Díez Jayo obtenint molt bona acollida entre els lletraferits, i no és per a menys. Aquest llibre és un anecdotari literari deliciós de tots els temps on figuren històries difícilment creïbles, ben documentades, i exposades amb un humor senzillament genial.

Què hi trobarem? Una mica de tot, però més que res farem una revisió pel cantó fosc de la literatura. El llibre comença exposant la moda d'enquadernar volums amb pell humana, parla de bibliòfils assassins, la història d'un llibre jutjat i condemnat a la foguera com si fos una persona, lladres de llibres, còdexs sense desxifrar, genis incompresos, estafadors literaris, esbojarrats col·lecionistes, missatges escrits a les naus espacials per comunicar-se amb els habitants d'altres planetes i èpoques, poetes enterrats amb la seva obra sense publicar, dels aficionats a Satán, de l'origen dels mormons, dels microllibres...

Quan obres el llibre de Juan Carlos descobreixes que el món de la literatura és molt més que fulles lligades o encolades amb símbols negres, sinó que allò que tenim a les mans és només una petita fulla penjada d'un arbre immens que busca la llum, però que també adora la fosca.



Com sempre també trobem la relació entre llibres i religió amb l'esmentat origen dels mormons, però també explicant la història del llibre vivent dels sikhs, l'evangeli apòcrif de Tomàs, o la versió secreta del de Sant Marc. És envejable la capacitat de l'autor de sostreure informació amagada del món literari i humà, com la divertida història del falsificador d'obres de Shakespeare, motivada per l'acceptació del seu pare.

Podeu pensar que aquesta lectura només es queda en la superfície de l'essència literària, que és un mer encenall, o una giragonsa artística... Us equivoqueu. No sé com, però les històries queden unificades per un fil invisible, un nexe estrany que ens xucla i no ens deixa fins que passem l'última pàgina, absorts en un món paral·lel fascinant i misteriós. La màgia de les lletres està plasmada amb tendresa, perquè mai la bogeria està allunyada de la genialitat, de la mirada diferent cap al món que a un l'envolta i, a vegades, l'atrapa.

La passió costa de frenar, encega, nega el raciocini i emmudeix les negatives. Això molt bé ho sabeu els que un cop a dins d'una llibreria no podeu deixar d'acariciar els llibres que descansen en les lleixes, i sortir-ne amb un sota el braç. Els que formeu part d'aquest món m'entendreu, els altres, tristament, no. La civilització no seria res sense l'escriptura, i l'escriptura no existiria sense la passió d'homes i dones que van donar la seva vida per ser llegits, per compartir allò que els xiuxiuejava la nit. Benvinguts al costat fosc de les lletres, la porta està oberta, descalceu-vos abans d'entrar...

Llibre enquadernat amb pell humana. En una època es
va posar de moda que la portada portés el mugró d'una dona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada