diumenge, 30 de novembre de 2014

El misticisme de l'erotisme

Els records venen sense trucar a la porta, a vegades melancòlicament, en d’altres ocasions per sacsejar l’enteniment o per reviure passions oblidades. Aquest record s’emmarcaria en el tercer grup.

Estàvem a Madrid, finals de gener,  mirant què fer quan vam veure que s’organitzava uns esmorzars en galeries d’art. Entrada gratuïta. Com bons catalans vam veure que era una condició fantàstica per aprofitar-ho i així estalviar a la butxaca un àpat, però no fou possible, perquè començaven a les onze del matí, massa tard per estómacs matiners. Igualment ho vam fer per amor a l’art.

L’oferta era àmplia, una dotzena de galeries, i vam començar pel carrer San Lorenzo número 15: Dionís Bennassar. El mateix nom indicava què ens depararia el futur. Vam entrar i ja no vam sortir. A dins la combinació va ser impactant, pintura eròtica de Juan Vallejo sota el mecenatge del monjos del Monasterio Cistercense de San Pedro de Cardeña (Burgos), que a més a més aportaven els seus vins i xocolates per fer un maridatge. Què més es pot demanar per encetar el dia?

Resulta que aquest monestir és l’únic en tot l’Estat Espanyol que continua fent vi (ho sento, el de Poblet ha caigut en mans de Codorniu, que descansi en pau), i és la bodega més antiga que segueix funcionant, data del s.XI, encara que només fa 40 anys que la van rescabalar de l’oblit. Què fan uns monjos de clausura fent de mecenes d’un artista que pinta quadres eròtics? Segons ells tot és més senzill, l’erotisme és el misticisme que ens porta a Déu.

Murals de la volta de l'escalinata imperial del monestir fets per Juan Vallejo

I què dir del vi? Doncs una meravella en les seves tres variants: Valdevegón, Sorus i Caradigna. Seleccionades les gran anyades aquests vins són una delícia de potència i sabor, i acompanyats de tres tipus de xocolates ja no us dic res més... Els hi van proposar entrar a la denominació d’origen pertinent, però ells van respondre que no calia, que ja provaven el vi cada dia, concretament mig litre per barba. Han delegat tot l’aspecte comercial a una companyia que els hi mou internacionalment els productes i ells es dediquen a orar i provar. Beneïts siguin!

Una gran experiència matinera, on un cop més es demostra que el camí més curt a l’art parteix de l’estómac. Caldrà fer una visita a aquests monjos, perquè t’expliquin a cau d’orella els secrets del misticisme, això sí a cops de copa si pot ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada