Honduras sí, perquè
no… Té la segona barrera coral·lina més gran del món, la segona muntanya més
alta de centreamèrica, una descomunal biosfera, ruïnes maies, illes
paradísiaques, estil de vida econòmic, poc turisme… I això de la violència i de
la corrupció no será per tant, vaja com a tot arreu…Ai,
ai, ai, per primera vegada els titulars tenien raó.
San Pedro de Sula és la ciutat més sanguinària del
planeta, amb més morts per armes de foc del món, i això es respira només
trepitjar la capital industrial del país. La tensió és latent quan el sol
comença a ser devorat per la nit, i durant el dia sembla que s’hagi pagat els
excessos nerviosos de la nit anterior.
Només agafar un taxi qualsevol, el seu conductor es
queixa en la segona frase que diu, la primera ha estat per preguntar-te a on
vols anar, de la corrupció del país, de la violència, de com estan matant de
gana als seus habitants, de la manca de turisme... Vaja un paisatge desolador,
ple de ressentiment, decepció i frustració. Què es pot esperar d’un país que
una pedra de crack o un polsim de cocaïna és més barat que una lliure de
pollastre (aprox. ½ kg)? “Aquí la juventud se droga para no pasar hambre” em
diu un altre taxista a La Ceiba.
Tot va canviar arran del cop d’estat del 2009, el
projecte de país es va ensorrar irremeiablement, i ara esperen que una potència
estrangera vingui a rescatar-los, tal i com afirma la Natividad del Museo de
Historia y Antropologia de San Pedro. Seran els xinesos? Els americans? Els
hindús? Probablement ningú, però ells mantenen aquesta il·lusió, perquè el
virus de la cobdícia està tan instaurat en les institucions que des de dins
poca cosa es pot fer.
No obstant, el país dóna molt més de si. La seva
gent és d’una humilitat i cordialitat extrema, rica en peix i carn, una fauna i
flora envejable que li dóna mil voltes a la veïna Costa Rica, la de la pura
vida, que hauria de canviar el seu eslògan per Pura Guita! per ser més apropiat. Si em permeteu recomanacions us
deixaré unes quantes, del tipus de llocs que no cal perdre’s:
- - Les ruïnes maies de Copán i el seu museu
d’escultura. També val la pena els seus voltants, com la reserva d’aus de
Macaw.
- - Menjar baleadas sempre que es pugui i
del que sigui, són boníssimes i molt econòmiques (tortillas de blat de moro amb
frijoles, alvocat, carn o peix o verdures, ou...).
- - El restaurant Arrecifes de la Ceiba i
provar el King Crab. Una bestialitat! El plat és per a dues persones,
independentment del que digui el cambrer.
- - Les seves illes des d’Utila fins a Cayos
Cochinos i el seu fons marí.
- - Pico Bonito i el seu entorn ple de rius,
manglars, la reserva de colibrís...
- - La visió dels manitís en la Moskitia.
El viatge va donar per a més, però potser la vostra
paciència alhora de llegir no tant. Per tant, millor acabar amb un regust
incomplert que no amb la sacietat coberta. Us deixo amb una de les frases
matineres de Berto, un dels dive master d’Utila, “Bienvenidos un día más al
paraíso”. D’això es tracta a la vida, de fer paradisíac allò que t’envolta, si
més no, com a mínim, d’intentar-ho. Salut!
