Estimulem-nos fins a morir!

Ha arribat el dia d'un autoregal, sense cap motiu aparent per celebrar, més enllà del continuar viu, i més o menys fidel a un mateix. Com fer-ho diferent? Un estímul per cada un dels nostres cinc sentits, i tot en el mateix dia, fins a explotar de plaer!

Començarem per l'olfacte, i anirem a caçar olors de matí. Agafem la bici, o anant a peu, ens arribem a la platja, ens demanem un cafè o un te per emportar, i ens assentem davant del mar, per inflar els narius i contaminar-los de la salabror de la mar. Inflem els pulmons, i naveguem per la imaginació conquerint horitzons de sirenes, vaixells enfonsats, i pescant somnis a bord d'un navili pirata.

Seguim per la vista, i decidim dirigir-nos a veure una exposició de fotografia. N'hi per triar i remenar, però nosaltres escollim la del Chema Madoz a la Pedrera, perquè el blanc i negre no passa mai de moda, i per fer un homenatge a les contradiccions de la vida.

És hora de dinar, i anirem a casa a cuinar-nos alguna cosa bona. És el moment de gaudir del gust, i de pas retre un homenatge al gran Montalbán. Ens farem un ajoarriero, però aquest cop amb rap i no bacallà, acompanyat per una ampolla de Cigonyes de Peralada (100% macabeu). L'ajoarriero és molt fàcil de fer, es bull patates, dos ous, s'afegeix all, si es vol tomàquet, prèviament sofregit, oli, pebre vermell, sal, i una mica de llimona. Es tritura tot, la textura la decidiu vosaltres, i s'afegeix al rap que ha estat al foc viu durant dos minuts per banda. Deu minutets més tard, a foc lent, ja estarà per menjar. Si voleu podeu afegir-hi una mica de pebre negre al peix, i julivert picat.

Ja estem gairebé al final de l'autoregal. Ens queda l'oïda i el tacte. Doncs som-hi!. Per estimular l'oïda res millor que la música, i res millor que el talent i la joventut unides en un disc fantàstic, breu i intens, com és Elephants never forget de The Free Fall Band.

I quan el cos ens demani el súmum de l'excitació agafem el bloc de paper artesà que tenim guardat, destapem la ploma, acariciem la primera pàgina i escrivirem mil i una experiències noves d'estimulació corporal, o rememorem les viscudes, o en les inventem, o les imaginarem al revés, o...

Sempre és un bon dia per fer-nos aquest obsequi, no calen excuses, ni justificacions, només ganes de sentir-nos vius, de veure que més enllà del nostre món quotidià existeix un bol ple de noves sensacions i que tan sols hem d'allargar la mà per conquerir-ne un. Qui es pot ressistir a aquest panorama?