dijous, 20 de desembre de 2012

Demo(cràcia), segueix gaudint del joc!

Fa temps que afirmo, i no sóc l'únic, que trobo a faltar escriptors compromesos amb la realitat contemporània, i que estic cansat de tant de llibre sobre la guerra civil, i les seves conseqüències. Doncs sembla que l'univers ha conspirat a favor meu per fer-me descobrir aquest fantàstic llibre, carregat de veritat, mala llet, periodisme, i literatura d'alt voltatge fet amb un estil molt particular i agressiu.
 Pablo Gutiérrez ens ofereix a Democracia una història plena de bellesa simbòlica, on el protagonista és Marco, un home que l'esclat de la bombolla immobiliària portarà a l'atur, i a un canvi radical de vida. Una baixada moderna als inferns d'una consciència malalta, per la fal·làcia d'una llibertat basada en el plaer buit, i impostor d'una immortalitat material, on en dolor està oblidat i llunyà.
El llibre també es vesteix d'informació, servida en safates condimentades amb un cinisme brillant, contundent del món de les finances, de com l'economia ha prostituït tot allò que ha tocat, com uns pocs homes avariciosos han danyat l'oasi de progrés del món occidental.
George Soros el 16 de setembre de 1992 va estar a punt de provocar una bancarrota a Anglaterra, venen en una sola operació deu mil milions de lliures esterlines, i obligant al Banc d'Anglaterra a devaluar la moneda d'immediat, guanyant de beneficis mil milions de dòlars. D'aquesta manera denunciava el lucre perniciós d'un sistema podrit del tot. Seguint Confuci direm que "en un país bien gobernado, la pobreza produce vergüenza; en un país mal gobernado, la riqueza lo hará".
El talent de Gutiérrez és enorme, sent un dels escriptors més contundents de l'actual literatura en llengua castellana: "¿Vosotros y nosotros? No hay ningún vosotros, ningún nosotros. ¿Son todos los americanos unos cabrones?. ¿Los que crearon Lehmna y los que confiaron en Lehman pidiendo préstamos que sabían que no podrían pagar?. ¿Es mayor la culpa de quien entrega el dinero o de quien lo toma prestado aprovechando la enajenación del prestamista?. Si los yanquis son unos hijos de puta entonces los europeos son unos acomplejados que quisieran ser yanquis y no lo consiguen porque les sobra bondad cristiana, declaración de derechos y tribunal de La Haya. Y los asiáticos, yanquis alienígenas en un mundo sucio y raro. Los africanos y los latinoamericanos no existen, se mueren demasiado pronto, a veces mueren solos y otras veces se matan entre ellos, están condenados a la extinción, como los osos polares. El resto (australianos, micronesios) sólo son figuritas decorativas necesarias para hacer turismo".
Així és Democracia, un mirall on es reflexa la bellesa i la lletjor de la societat que construïm. I és el nostre deure fer que aquesta imatge sigui diferent, que ens comencem a sentir orgullosos de la seva projecció, dels valors que l'envolten, com una aura que il·lumini la foscor.
 

 





2 comentaris: