En època de desànim, de crispació, de desesperació, cal fer una passa endarrera i guaitar-ho tot des de la distància. Netejar la teranyina que ens volen posar davant dels ulls, i veure que només hi ha una possible sortida a una estafa perversa que vol destruir l'esperança per engreixar unes butxaques que mai es veuran plenes.
Per això avui he decidit recomanar petites victòries, concretament tres pel·lícules. La primera d'elles és la més antiga, Walk in water (Lalehet al hamayin). Pel·lícula israeliana entorn el conflicte palestino-israelí, i les reminiscències nazis, també ho és sobre la intolerància, els prejudicis, el dol, i l'amor. El protagonista és un assassí del Mosad que ha de fer de guia d'un jove alemany, per esbrinar si el seu avi, antic cap nazi, és encara viu. El jove alemany simbolitza tot el que és contrari en el protagonista, vitalitat, homosexualitat, sensibilitat, obertura de ment, pacifisme... En el transcurs de la pel·lícula es veu com es van enderrocant les barreres que els separen.
El segon cas és tracta de Battle in Seattle. Narra la lluita d'un grup de persones per denunciar les injustícies que produeix l'OMC (Organització Mundial del Comerç) en el món, a través de boicotejar, i paral·litzar la trobada d'aquesta a Seattle l'any 1999. Unes 100000 persones distribuides en diferents punts de la ciutat aconsegueixen desarticular la trobada, i posar la polícia de l'estat en una posició ridícula. L'estructura de la pel·lícula pot ser fluixa en algun moment però el fons del contingut és, a hores d'ara, més viu i necessari que mai.
Per últim queda una pel·lícula que podeu veure actualment en el cine: Món petit. L'Albert Casals, famòs per l'aparició fa uns anys del llibre El món sobre rodes, amb la companyia de la seva parella, l'Anna Socías, emprenen un viatge fins el lloc més allunyat del món, un far de Nova Zelanda, amb només 20 euros a la butxaca, 200 dies, i uns 30000 kms de distància. Serà possible aquesta aventura? Arribaran a aconseguir el somni de trencar una altra vegada les barreres d'allò impossible?
Davant d'aquest panorama un es pregunta què és la victòria, a on ens portarà tota aquesta lluita diària de milers i milers de persones. I sense arribar a cap conclusió podem afirmar, amb rotunditat, que la victòria no és res més que el camí que recorrem, la constatació que tot allò que ens envolta és fruit de la lluita dels inconformistes, dels que un dia van dir que la victòria es troba en la mirada de l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada