Us vull presentar un d'aquest,Vladimir Vladimirovitx Maiakovski, nascut a Georgia el 1893, i mort a Moscou el 1930. Poeta d'enorme talent va viure convençut de la força del poble, de la valentia de la revolució, i de la lluita contra la hipocresia. Sensible, satíric, divertit, provocador, capaç de donar a la bellesa tonalitat de ferro, Maiakovski no deixa indiferent a ningú. Va ser l'introductor del futurisme a l'URSS, i va destrossar els convencionalismes ritmícs i mètrics: " la rima és un barril, un barril de dinamita, l'estrofa és la metxa".
Els seus versos traspuen una actualitat punyent i esfereidora:El poeta
sempre
és deutor de l'univers,
paga pel dolor
alts interessos
i fortes multes.
Durant la dècada dels anys vint, Maiakovski va ser ambaixador de l'ideari proletari per tota Europa, va viure una història tormentosa amb Liria Bric, digne de ser passada al cel·luloide, i va acabar la seva vida amb un tret al cap:
El nostre planeta
està mal equipat
per a l'alegria.
Als dies que vindran
caldrà
que els arrenquem
les alegries.
En aquesta vida
morir no és difícil.
És molt més difícil
viure la vida.
Llegir Maiakovski és un acte reflexiu, un plorar de pura emoció, una mirada contemplativa a la lluita quotidiana per ser com un vol ser, sense cedir al que els altres volen que siguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada