dijous, 21 de juny del 2012

La utopia de la Catalunya Soviètica



No us parlaré d'història novel·lada, del que podria haver estat i no fou, ni d'herois aliens a la por de morir, res d'això. Del que sí us vull parlar és de la influència de la revolució d'octubre en la vida, la societat i la política de la dècada dels vint i trenta a Catalunya.

El Ramon Breu en la seva obra, La Catalunya Soviètica, fa un abordatge seriós a les repercussions de la segona més gran revolució de tots els temps sobre un país que va fluctuar entre dues dictadures, i una guerra perduda.

En les gairebé dues centes pàgines surten personatges tan fascinants com Andreu Nin, El Noi del Sucre, el poc valorat Angel Pestaña, l'inici de formacions com el PSUC, el BOC, el PCC, els cinemes on passaven pel·lícules dels soviets com El cuirassat Potemkin o L'àngel blau, els viatges a Moscú de Pla, de Xammar, de Macià, sota el pseudònim de Monsieur Morel, l'ajuda de l'URSS als republicans amb armament i les famoses llaunes de carn, i moltes d'altres històries curioses, com els catalans, integrants de l'Exèrcit Roig, que van posicionar-se davant del Kremlin per defensar-lo de la probable invasió dels nazis.

En les èpoques actuals, on el feixisme financer ha arribat a quotes que sorprendrien al mateix Hitler, val la pena fer una ullada a la reraguarda històrica, per veure que els ideals no caduquen mai, i que hem d'aprendre dels errors, per espolsar-nos de sobre la manca d'acció.

Llàstima que la portada del llibre, estil Polònia, pugui restar, a priori, credibilitat a aquest magnífic, i deliciosament documentat llibre. Bona lectura!!!

diumenge, 10 de juny del 2012

És preferible morir de vodka que morir de fàstic, sóc en Maiakovski!

Hi ha poetes que al llarg de la història han estat silenciats per diversos motius: pel seu vessant provocador, pel seu incorformisme polític, pel seu sentit impúdic de la vida...

Us vull presentar un d'aquest,Vladimir Vladimirovitx Maiakovski, nascut a Georgia el 1893, i mort a Moscou el 1930. Poeta d'enorme talent va viure convençut de la força del poble, de la valentia de la revolució, i de la lluita contra la hipocresia. Sensible, satíric, divertit, provocador, capaç de donar a la bellesa tonalitat de ferro, Maiakovski no deixa indiferent a ningú. Va ser l'introductor del futurisme a l'URSS, i va destrossar els convencionalismes ritmícs i mètrics: " la rima és un barril, un barril de dinamita, l'estrofa és la metxa".


Fitxer:Wladimir Majakowski Grabstein Moskau.JPGEls seus versos traspuen una actualitat punyent i esfereidora:


El poeta
               sempre
                            és deutor de l'univers,
paga pel dolor
                        alts interessos
                                                i fortes multes.




Durant la dècada dels anys vint, Maiakovski va ser ambaixador de l'ideari proletari per tota Europa, va viure una història tormentosa amb Liria Bric, digne de ser passada al cel·luloide, i va acabar la seva vida amb un tret al cap:


El nostre planeta
                               està mal equipat
                                                          per a l'alegria.
Als dies que vindran
                                 caldrà
                                             que els arrenquem 
                                                                              les alegries.
En aquesta vida
                            morir no és difícil.
                            És molt més difícil
                                                            viure la vida.


Llegir Maiakovski és un acte reflexiu, un plorar de pura emoció, una mirada contemplativa a la lluita quotidiana per ser com un vol ser, sense cedir al que els altres volen que siguis.

dimecres, 6 de juny del 2012

El Congo: un país en estat crònic de guerra

22 de març de 2007. República Democràtica del Congo. Ambaixada Espanyola.

Es senten de fons uns trets, comença el desconcert. Cinc projectils de morter impacten contra l'edifici BIAC, seu d'un banc, d'Unicef, de l'Ambaixada Espanyola i la Grega. És l'inici d'uns enfrontaments entre el president Kabila, i l'exvicepresident i senyor de la guerra Bemba. Com s'ho faran els funcionaris europeus i els treballadors de l'edifici BIAC per fugir d'un edifici que està al mig d'un conflicte bèl·lic?

Impacte del projectil del morter en l'ambaixada espayola





Aquest és l'argument de 49 horas en Kinshasa, de Miguel Fernández-Palacios, l'ambaixador espanyol d'aleshores. El llibre resulta un magnífic i aterrador testimoni dels conflictes eterns del Congo, del funcionament dels cascos blaus, de la diplomàcia estrangera, de la solidaritat humana en un món irracional. No existeixen els herois, tothom té por, ningú es refia mai: "y todos pendientes de que unos sujetos probablemente incapaces de distinguir entre el bien y el mal, pero seguramente muy capaces de disparar sin distinguir, se decidan dejar de hacerlo. Confío en que todo sea un susto. Sólo un susto que poder contar después a los amigos".

És possible que la inversió de 3 milions d'euros, i mig any de treball per realitzar les primeres eleccions democràtiques de RDC no serveixin per res? Què és una AK-47 i les temibles granades RPG? Quin és el projecte d'evacuació de les Nacions Unides per civils en païssos en guerra? Totes aquestes preguntes i algunes més les trobareu contestades en aquestes poc més de cent quaranta pàgines de ritme trepidant.

"Un extraño silencio nos acompaña en el momento de salir de la Base. Es un silencio en el que confluyen alegría, pena, esperanza y, quizá - quizá, no: seguro- impotencia ante lo vivido. Pasan varios minutos y nadie dice nada. Nuestro silencio lo dice todo".

Menció especial es mereixen el contingent uruguaià del MONUC (Missió de les Nacions Unides pel Congo). Ells, les dones, nens i homes innocents morts són els autèntics herois de la tragèdia...