No obstant, el fet que més sorprén del recull de relats és la reacció dels anomenats humans davant d'aquests fets. Un divertimento que a vegades deixa un regust amarg a la gola de la moral. Menció especial mereixen els contes segon, (Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana), segon, (La nau dels bojos), i l'onzé (Mai no compris xurros en diumenge).
Una cosa sí que és ben certa, no hi ha res més estrany que mirar-nos en front d'un mirall que només digui veritats, i aquest és un bon exemple per riure'ns de nosaltres mateixos, tot i que, a vegades ens acabi costant empassar-nos la saliva de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada